Inici » Monstre Volador d'Espagueti

Etiqueta: Monstre Volador d’Espagueti

Venc supositori decoratiu amb xinxetes de colors

Fa anys hi havia un anunci d’Ikea en què un noi rebia un regal que no combinava amb res del seu pis per part d’uns suposats amics als que els feia molta gràcia, en aquest cas també anomenats malparits. El missatge de l’anunci era que el que havia de fer el receptor del regal era canviar tot el mobiliari del pis, encara que el més lògic hagués estat canviar d’amics després de llençar-los el regal a la cara amb intenció de trencar-los-la.

Ara que ja fa uns dies que els Reis ens han dut un munt de regals crec que és un bon moment per preguntar-me si es poden vendre o regalar-se. Hi ha gent que diu que no, que és lleig fer això. Per a aquesta gent, vendre un regal és més lleig que donar a ta mare a canvi d’un sac de fems. Té una idea de les convencions socials unidireccional: la persona que rep un regal ha de ser feliç encara que el regal sigui un supositori decoratiu amb xinxetes de colors. Que quan l’obres, riuen i et diuen “emprova-te’l, emprova-te’l”. Perquè són uns malparits.

Aquesta actitud d’aparent superioritat moral dels que neguen la idoneïtat de desfer-se dels regals que ells fan pot tenir conseqüències. Deixant de banda l’obvi foment i apologia de la síndrome de Diògenes que promulga aquesta gent sense ànima ni perdó del Monstre Volador d’Espagueti nostrosenyor, també provoquen trencaments. Per exemple, si el regal l’ha fet la sogra, pot trencar una parella, amén d’un munt de plats que, probablement, eren un regal de l’altra sogra. Ara bé, si el regal no el fa una mare/sogra es pot donar el cas conegut com a trencament pseudocasual amb orgasme i comunicació telepàtica. Adjunto descripció científica:

Siguin els subjectes A i B els membres d’una parella P que viu a l’habitacle H i sigui FdP un subjecte que regala R a la parella P. Sigui L un lloc dins de H. Quan FdP surt de H, el subjecte A situa R sobre L de forma precària. Passat un temps 0<t<10, expressat en dies, el subjecte B farà caure R de L d’una manera tal que R ni es creï ni es destrueixi, tan sols es transformi en r1, r2, …, rn, on 1<n<∞. En aquest moment B sent un orgasme OB. Quan A descobreix el que ha passat sent l’orgasme OA. A més, si A és present quan B fa la seva part, és a dir si t(OA)=t(OB) llavors podem parlar de trencament pseudocasual amb orgasme simultani i comunicació telepàtica.

Tanmateix les opcions que plantejava abans eren vendre el regal o tornar-lo a regalar. Vendre’l comporta un benefici econòmic. Regalar-lo a un altre “amic” ens converteix en malparits. Però si el regalem a qui ens l’ha regalat tenim cent anys de perdó, un llegat que els nostres hereus ens agrairan, encara que només sigui perquè no seran ells els que hagin de llençar el supositori decoratiu amb xinxetes de colors.

Paper de vàter

No tinc la sensació que cap dels polítics que es presenten a les eleccions de la Generalitat de Catalunya puguin arreglar els nostres problemes. Cap d’ells tindrà els nassos d’enfrontar-se a la banca ni als altres rics que han provocat el desastre. I seguirem pagant justos per pecadors. La cosa està fotuda (i més que ho estarà).

Si això no ho arregla ni Chuck Norris posseït pel Monstre Volador d’Espagueti, no ho arreglaran els candidats a la Generalitat. Per tant, anar a votar el proper diumenge és com tirar un tros de paper de vàter per l’ídem. Però amb la diferència que després una sèrie de persones faran un recompte per veure si guanya Scottex o Bosque Verde.

D’altra banda, no podré votar Colhogar perquè no estic censat. Resulta que quan vaig tornar de viure a Viena em vaig descensar de l’embaixada de les Espanyes però no em vaig empadronar a Rubí ni a enlloc. Els motius són dos. El primer, que l’oficina d’atenció al ciutadà de Rubí treballa (no faré ara acudits sobre funcionaris (a no ser que això ho sigui)) en un horari incompatible amb el meu. El segon, que tampoc és que censar-me o empadronar-me i tot això m’aporti gran cosa. Els Déus (Hisenda i La Caixa) saben on visc i això els fa feliços. I si ells són feliços, el món no deu ser tan dolent com ens sembla.

Estic a l’espera que aparegui una persona que jo cregui oportú votar. Algú que em convenci. Mentrestant, demano el vot en blanc, l’abstenció o el vot a Escons en blanc (busqueu-ho al google, que no tinc ganes de posar un enllaç). Però què dic!? Feu el que vulgueu, però no ho feu per anar en contra d’un partit polític, sinó a favor del que a vosaltres us representa. Votar a la contra va contra la vostra dignitat perquè no votareu el que voldríeu. Va contra la democràcia perquè procedeix de la por.