Inici » Taller d'escriptura

Categoria: Taller d’escriptura

El magnífic taller d’escriptura que et durà a guanyar el premi Nobel encara que escriguis en una llengua sense estat.

Com publicar un llibre

Està fet de pressa i corrents. Tinc el temps en números vermells i el deute segueix augmentant. Si teniu algun suggeriment, deixeu-lo als comentaris i aniré modificant el gràfic quan tingui “temps”. Entre tots esbrinarem com es fa això de publicar un llibre mitjançant una editorial, aquella gran desconeguda. Aprofiteu per anar repassant el Teorema de Bayes.

Ni inspiració ni hòsties

Ahir a la nit em trobava donant voltes a un debat virtual sobre teories de l’entreteniment televisiu. Tinc fins demà (avui, en realitat) per fer 4 comentaris en cadascun de dos debats, i ahir només en portava tres en un i un a l’altre. I aquest altre se’m resistia. Per moltes voltes que li donés, res. Per molt que llegís i rellegís la resta de missatges, res. Reeeeeeeeeeee.

Cap a quarts d’una vaig decidir fer alguna altra cosa. Em vaig posar a rentar els plats. I, en acabar, la inspiració tampoc no va arribar.

I d’aquesta història, estimats alumnes, n’heu de treure una moral (“moraleha” (amb hac aspirada), en barceloní): “Si vols inspirar-te renta els plats. No t’inspiraràs, però tindràs els plats nets. Que no és poc”.

La síndrome

Poc abans de començar a escriure amb la intenció de crear històries ja havia llegit contes, diria que d’en Quim Monzó, que feien referència a la síndrome del full en blanc. Tanmateix, vaig trigar una mica a trobar-me amb aquesta síndrome, que es produeix quan les ganes d’escriure no es sincronitzen amb la inspiració. Té molt a veure amb allò que deia Picasso que inspiració t’ha de trobar treballant. Ara bé, hi ha moltes maneres de començar a escriure quan no tens res.

La més clàssica és la d’agafar un grapat de paraules a l’atzar i proposar-se escriure una història que les utilitzi. No aprofundiré més en aquest tema (per ara), qui vulgui endinsar-s’hi que consulti el llibre de Víctor Sunyol Màquines per a escriure.

M’interessa més destacar que la síndrome del full en blanc és una bajanada. No tan sols perquè hi ha maneres de combatre-la sinó perquè, si ho pensem bé, totes les històries neixen en un full en blanc.

I perdoneu-me aquest optimisme inusual. Espero que no es repeteixi.

Trucs de l’ametlló #1 i #2

Escriure és pensar diferent, però no només diferent de la gent que no escriu sinó, sobretot, de la gent que escriu. Si no penses diferent seràs un més intentant (sense èxit) escalar una peanya de cadàvers literaris homogeneïtzats en el blanc os d’esquelets i calaveres. Perquè la manera d’escriure diferent comença per pensar diferent, per trobar el punt de vista o el grapat de paraules concret que descriuran quelcom d’una manera que només podria fer un mateix.

Per sort, per a aquells que som curts de paraules (els que encara som a la base de la peanya cercant el següent vòmer on enganxar el mosquetó) existeixen uns quants trucs de l’ametlló (en català barceloní, trucos de l’almendruco). Avui us en presentaré dos exemples. El primer, el diccionari de sinònims. El segon el diccionari de definicions. Ara us semblarà una bajanada i que esteu perdent el temps, però quan hagueu vist que poso referències bibliogràfiques us semblarà una bajanada erudita i que heu perdut el temps eruditament il·lustradament.

Comencem pel diccionari de sinònims. Aquesta és una de les tècniques més recomanades a escriptors que ho seran per escriptors que ja ho són i que es dediquen a fer cursos d’escriptura creativa perquè el que escriuen no els dóna per menjar. El que és creatiu és el professor, no l’escriptura. La creativitat neix d’un cervell ple i un estómac buit. Però tornem a la tècnica. La tècnica agressivo-agressiva del diccionari de sinònims és adequada sobretot quan som uns inútils i la nostra incapacitat creativa ens remet implacablement a un conjunt hiperreduït de mots que ens delata. I consisteix en localitzar els mots repetits (tant al nostre text com a la literatura en general perquè, recordem-ho, volem diferenciar-nos dels altres autors), buscar-los al diccionari de sinònims i substituir-los adequadament. En llegir-ne el resultat, el lector, sense poder-ho evitar, exclamarà “Renoi! Sí que en sap, d’escriure!”. L’orgasme és opcional.

Exemple. Suposem que hem escrit el següent text (jo no només ho suposaré sinó que, a més, ho sabré):

A Venècia, l’inspector Catarella mira el cadàver de la noia jove. Devia ser bonica abans de morir ofegada, deduïa a partir del cos inflat. Quants morts es cobraria aquesta marea?

(El joc dels dijous, Lluís Martí i Aguilera)

Doncs podem convertir-lo, verbigràcia, en:

A Venècia, l’inspector Catarella sotja el cadàver de la vaileta nora. Devia ser gracil ans de transir asfixiada, concloïa a fracturar de la còrpora emfàtica. Quants occits s’embutxacaria aqueixa marea?

(L’entreteniment dels dijous, Brillés Martí i Aguilera)

Molt millor, oi? Doncs aquí teniu un altre exemple, una referència videogràfica: http://www.youtube.com/watch?v=-YbjIft4PKk

I passem ja al diccionari de definicions, que és aquell que serveix per conèixer el significat d’una paraula. Sovint crec que està mal pensat. El que em passa a mi no és que no conegui el significat d’una paraula sinó que no conec (o no recordo) la paraula d’un significat. Això és perquè sóc un inútil. Però anem devers el conjunt de procediments del qual hem partit. La tècnica del diccionari de definicions ens l’explica, per exemple, Víctor Sunyol a la pàgina 31 de Màquines per a escriure (Eumo, 1992):

Substituir determinades paraules d’un text per la definició que en fa el diccionari.

Ara anem a veure com funciona en el text anterior:

A Venècia, la persona que té al seu càrrec la inspecció i la vigilància d’una cosa Catarella fixa la vista sobre el cos mort, especialment de la persona jove de poca edat, que està en la seva joventut. Devia existir causant una impressió agradable per les seves belleses, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa més ençà de cessar de viure sense ventilació, obtenia com a resultat d’un raonament a trencar pel mig de l’agregat de totes les parts materials que componen l’organisme fet augmentar de volum. Quantes cessacions de la vida es rebria, obtindria aquest moviment alternatiu d’ascens i de descens del nivell de les aigües de l’oceà, degut a les atraccions combinades de la Lluna i del Sol?

(L’acció de jugar del quart dia de la setmana, Moneda francesa d’argent i or Martí i Aguilera)

Després de llegir-ho, no em cap la gallina jove a les calces de tela, de cotó o de llana que porten els homes dessota els pantalons.

Tot plegat no us ho explico per a que milloreu la vostra manera d’escriure. Me la porta fluixa, sincerament. Només és una excusa per comentar-vos una cosa que vaig llegir i que, segurament, us la porta fluixa a vosaltres. Resulta que fa uns dies em trobava llegint la novel·la Una orella i tres-centes cigarretes en l’oblit de l’estepa (Empúries, 1993) de l’ínclit però desconegut escriptor ucraïnès Sonov Avich. En Sonov Avich és un d’aquests escriptors que llegeixo per aprendre’n. I en aquestes que llegeixo que el pagès protagonista li crida a una calàbria que tot just començava a menjar-se l’ordi que estava a punt de collir: “unigènit de persona que es dedica a la prostitució!”. Només de recordar-ho, trempo.

De com NO s’escriu una novel·la

Hi ha gent que un dia diu “Vaig a escriure una novel·la”. I va i l’escriu. Això és molt habitual. Tanmateix, en aquests dies que ens ha tocat viure hi ha gairebé més escriptors que lectors. No sobren editorials, no sobren llibreries, no sobren lectors. Sobren autors. Sobres tu i, especialment, sobro jo. Per això et vull prevenir i explicar-te com ho has de fer per a no ser sobrer, per a no ser un més.

El més probable és que ara mateix estiguis fent un descans de l’escriptura de la teva nova novel·la. En aquest cas, el primer que has de fer és reconèixer que tens un problema. No et preocupis, té sol·lució. No és gens fàcil, però es pot aconseguir. Només has de seguir els següents consells. Cada cop que tinguis ganes d’escriure:

  • Engega la tele i posa Telecinco, especialment si emeten Gran Hermano o alguna altra merda similar d’aquestes que els caracteritzen. En cap cas sintonitzis La 2 o el 33. És més, esborra’ls de la memòria de la tele. Tampoc és aconsellable veure els programes-estafa que truques perquè et treguin els diners: hi apareixen moltes lletres que et podrien fer recaure.
  • Si t’agrada el cinema posa una porno, una comèdia romàntica (que és el mateix però sense sexe i pensades per a dones menstruant. No la vegis si ets una dona en aquells dies especials del mes) o vés a veure qualsevol pel·lícula que facin actualment al cinema (per probabilitat serà una gran merda).
  • Comença a fumar, a beure, a masturbar-te. Tu tries. Un vici pot ajudar a superar un altre vici. No prenguis altres drogues més fortes. La inspiració que poden proporcionar és contraproduent.
  • Ves a una discoteca o, si és de dia, a un Zara que ve a ser el mateix però sense cubates.
  • Mira una carrera de Fórmula 1. Es reemet gairebé cada diumenge però li canvien el nom al Gran Premi perquè sembli un altre. Ho fan per ordinador. La monotonia és especialment indicada per a casos com el teu.
  • Escolta música del tipus Ibiza Mix o Operación Triunfo.
  • Crema tot el que et permeti escriure i encara no hagis expulsat de la teva vida: material d’escriptori, ordinadors. Si tens ocells a casa, no cal que els arrenquis les plomes (que podries fer servir per escriure), només els has d’alliberar. Que volin. També hauries de tallar-te els dits (nota: tallar-te la segona mà no serà fàcil) i treure’t tota la sang. En aquest cas, pots aprofitar per fer un pacte amb el diable, que sempre ajuda.

I si tot això falla, recorda que publicar un llibre en aquest país és impossible i que te’l menjaràs amb patates. I si tot i això aconsegueixes publicar no tindrà èxit perquè el mercat està saturat: els únics autògrafs que signaràs continuaran sent els rebuts de la targeta de crèdit.

I si tens èxit, enhorabona. Ets el puto amo, però em sap greu que no hagis seguit els meus consells.