Pell de serp (VI)

snake6Pots llegir aquí el capítol anterior.

A la Naja se li van acumular les emocions. Per un costat, havia trobat al Käse. Per un altre costat, el seu germà era viu i, per tant, ella no era una assassina. Per un tercer costat, el seu germà era viu i, per tant, la vida d’ella corria perill. La d’ella, la del Käse i la del Hörstdu.
–Mateu els dos homes. La meva germana és meva! –va ordenar el Muridœ –. És el meu deure com a germà castigar-la.

Els tres homes van desembeinar les espases i van començar a caminar, sense pressa.

La Naja va córrer cap al Käse i va deixar el farcell a terra. En veure-ho, el Hörstdu va desembeinar.
–Haurem de guanyar temps mentre no arribin els reforços del rei Arlenten –va xiuxiuejar a la Naja quan passava pel seu costat.
–No estic segura que li hagi arribat el missatge.

El Hörstdu va ignorar la Naja i va interposar-se entre el Käse i els tres homes.
–No us permetré que li feu res a la millor dona del món! –va cridar el Hörstdu posant-se en posició defensiva.
–Ah! Tu ets el desgraciat que me la va intentar robar a la festa?
–No. El desgraciat que dius és el Käse. Jo sóc el desgraciat que us matarà a tots si us acosteu una mica més.

Els tres homes van riure amb ganes, però la riallada més gran la va emetre el Muridœ.
–Mateu-lo a poc a poc –va dir el germà de la Naja mentre entrava al castell.

La Naja va intentar deslligar al Käse. Els nusos eren fots.
–Ho sento Naja. Sóc un lladre. Però pensava deixar-ho estar si tu i jo… Si ens hagués anat bé. Però el dia abans de la nostra cita vaig tenir l’oportunitat de robar un bon botí. I em van començar a perseguir els tarats aquests. No vaig poder venir.

Els tres homes, espases a punt, ja eren davant del Hörstdu. L’home de la dreta tenia una cicatriu al llavi superior i uns braços que aparentaven tenir més músculs del compte. L’home del centre semblava el menys fort dels tres però empunyava una espasa curta i fina, segurament per a compensar la manca de força amb agilitat. L’home de l’esquerra només tenia tres dents i semblava poder aguantar l’envestida de deu dracs. De fet, aquest podria ser el motiu pel qual només tenia tres dents, si no fos perquè, probablement, no quedaven tants dracs.
–I si no ens hagués anat bé? –va preguntar la Naja al Käse.
–Sincerament no ho sé. Però si sortim vius d’aquí, canviaré de vida. Estiguis amb mi o no. Ja n’estic fart d’amagar-me i de causar molèsties a la gent.

El Hörstdu vigilava a dreta i a esquerra esperant el primer moviment dels enemics. Era bo amb l’espasa, però contra tres a l’hora seria complicat. Potser podia guanyar temps fins que la Naja i el Käse el poguessin ajudar d’alguna manera.

Els tres homes van atacar al Hörstdu a l’hora i el que van aconseguir va ser que les seves tres espases xoquessin. Els tres es van mirar malament els uns als altres.
Darrera d’ell, la Naja continuava barallant-se amb la corda.

L’home de la cicatriu va intentar avançar però el Hörstdu el va aturar aixecant l’espasa i amb el mateix moviment fluid va fer tornar l’espasa enrere per a aturar l’intent d’estocada del nyicris del centre. El tercer home va quedar darrera del seu company.

Els dos homes de davant van començar a xocar les espases amb el Hörstdu, obligant-lo a forçar els músculs per a aconseguir prou velocitat. Al mateix temps, el Hörstdu feia moure a l’home de l’espasa curta per a què el de les tres dents no pogués entrar a la baralla.

De tant en tant se sentia una mena de xiulet apagat. Sortia de l’home desdentat que s’estava posant nerviós per no poder participar.
–No podies haver tallat la corda abans de començar a barallar-te? –va cridar la Naja.
–Bona idea! No podies haver tingut la idea abans que comencés la baralla? –va replicar el Hörstdu.

Els xocs metàl·lics ressonaven al pati del castell en runes quan la Naja va aconseguir deslligar al Käse. L’home es va acariciar els canells entumits i la Naja el va ajudar a aixecar-se. Quan es van girar cap a la baralla van veure que el Hörstdu queia a terra. L’home àgil va aixecar l’espasa amb la intenció de clavar-la al cos del jove.

Llavors, van passar moltes coses molt ràpidament: la Naja va agafar una pedra gran de terra i la va llençar amb totes les seves forces contra el cap del poca-cosa quan l’espasa era a pocs centímetres del Hörstdu. I l’home àgil i el Käse van caure a terra. La Naja es va girar i va veure que el Käse tenia una fletxa al coll. Al davant de la porta el Muridœ celebrava l’encert amb una ballesta a la mà. I el Hörstdu va aprofitar la sorpresa per a tallar una cama a l’home de la cicatriu, aixecar-se d’un salt i clavar l’espasa a l’estómac del tercer, estrenant-lo en la baralla.

La Naja va ajupir-se cap al Käse però l’home era mort.

El Muridœ va començar a carregar la ballesta i el Hörstdu ho va voler aprofitar, corrent cap a ell. Malauradament quan era a prop el Muridœ va aconseguir carregar, apuntar ràpid i disparar.
La fletxa es va clavar al bíceps del braç dret del Hörstdu que va haver de fer un esforç per no caure a terra del xoc. L’espasa, en canvi, li va caure massa lluny. El Hörstdu va intentar treure’s la fletxa. El Muridœ se li va acostar i li va estampar la ballesta al cap. El Hörstdu va caure inconscient. Només quedaven drets la Naja i el Muridœ.

El Muridœ va somriure i, de cop, la Naja va recordar com feia pocs dies el seu germà la va intentar violar. I en adonar-se que aquest cop no trobaria un ganivet per casualitat va tenir por. Va mirar quina espasa li quedava més a prop encara que no sabia com fer-la servir. Va fixar-se en la de l’home àgil.

Va córrer cap a l’espasa i el Muridœ també. Quan la Naja s’ajupia va rebre una bufetada al clatell que gairebé li va fer perdre l’equilibri. Però no hagués caigut perquè el seu germà li va agafar del braç esquerra.

Sense deixar-la anar, el Muridœ va començar a caminar cap al castell. La Naja es va entrebancar amb l’home que estava morint dessagnat sense mitja cama (ja s’havia desmaiat) i el Muridœ no va tenir inconvenient a arrossegar-la per terra.
–La roba de bruixa no et queda bé –va dir el Muridœ amb la tranquil·litat d’un llac en una nit d’estiu en la que la brisa s’ha quedat a casa perquè fa massa calor –, però no et preocupis que ara te la trauré.

Van passar pel costat del cos estès del Hörstdu. El noi va obrir els ulls i va veure l’escena. Sense que els altres dos ho veiessin es va aixecar lentament i encara amb la fletxa clavada va llençar una pedra amb la mà esquerra. La pedra caure al costat del Muridœ i va seguir rodolant inofensivament algun metre més.

El Hörstdu va començar a córrer –o, millor dit, a caminar ràpid amb cara de velocitat– cap al Muridœ. En veure-ho el germà de la Naja va llençar la noia a terra amb desgana.
–Fuig, bruixeta meva! –va cridar el Hörstdu.

La Naja va fugir cap a l’entrada i no va veure com el Hörstdu rebia un cop de puny a la cara i queia a terra un cop més. El Muridœ va perseguir la Naja fins que va ser prou a prop seu com per empènyer-la i fer-la caure al costat del Käse i del farcell.
–Bruixeta, diu l’imbècil? Una mala puta és el que ets –va dir el Muridœ.

La Naja va obrir el farcell.
–Saps què? Ja estic cansat d’anar amunt i avall. Treu-te la roba. O prefereixes que te la tregui jo?

La Naja es va girar i li va llençar la pell de serp al seu germà. I mentre la pell volava també s’omplia i on hi havia d’haver el cap va aparèixer-hi un cap i la serp remenava en l’aire i treia la llengua bífida. I el Muridœ va caure de cul a terra, completament acollonit com un nen petit atemorit davant d’una bèstia enorme. La Naja va llençar el pot buit que fins feia no res havia contingut el líquid negre.

Es va aixecar i va apropar-se al Muridœ.
–Fa molts anys que vas deixar de ser el meu germà –va dir la Naja just abans de donar-li un cop de peu a la cara amb totes les seves forces.

Enrabiada, va agafar una espasa de terra. L’espasa pesava massa per a què ella la pogués brandar, però no era aquesta la seva intenció. Agafant el puny amb les dues mans va aixecar l’espasa sobre el seu ex-germà. Quan anava a baixar l’espasa contra el Muridœ, una ombra que es movia va fer que s’aturés i aixequés la vista.
–Me cago en la puta hòstia reconsagrada! Però què collons ha passat aquí! Recony! –es va sentir de lluny, d’una veu que provenia del cel.

El sol es va veure eclipsat per una ombra en forma de drac. Millor dit, de dragona. De dragona petita, almenys comparada amb el que se suposa que ha de ser la mida d’un drac.

La Phaseolus va descendir fins arribar a terra.
–Qui ha sigut el fill de puta que ha intentat matar la Phaseolus? –va dir la mateixa veu que abans.
–Ja t’he dit que no crec que m’hagin intentat matar. Ha sigut casualitat, Hans –va dir la dragona mentre de darrera d’ella en sortia un home. Després es va dirigir a la Naja: –és que m’he ennuegat amb un missatge que hi havia en un colom. Sort que no l’he fregit abans, eh? Em venia de gust cru, avui. I, si m’ho permets, et donaré un consell. No ho facis.

ᴪᴪᴪ

En una habitació àmplia del Palau Reial de Schockolandentortestadt, més austera del que algú podria esperar d’un palau, el rei Arlenten i la Naja seien davant per davant. Els separava una tauleta amb dues tasses de cafè. La de la Naja ja era buida. S’havia pres el cafè molt ràpid, amb l’esperança inútil que els esdeveniments dels dies anteriors haguessin estat un somni.
–La Carel m’ha dit que volies ser la seva aprenent.
Ella volia que jo fos la seva aprenent. Que és aquí?
–No, és a la capital de Plins, a visitar la seva néta.
–Aquesta dona és una mentidera. Us diu a vós que vull ser la seva aprenent i a mi em va dir que no tenia fills.
–La Carel no menteix mai: és una bruixa.
–Vós també sou un bruixot, oi?
–Sí, tot i que m’agrada que m’anomenin mag, que té més glamur.
–I els bruixots tampoc no menteixen mai?
–És clar que no.
–Si la Carel és a la capital de Plins i va sortir de casa seva fa tres dies, és impossible que hagueu pogut parlar. Esteu mentint. Els mags o bruixots o com us vulgueu dir mentiu.
–Estàs acusant al teu rei de mentider?

La Naja va dubtar. Li semblava recordar que al llarg de la història la gent que s’enfrontava al seu rei acabava morint, a no ser que tingués un bon exèrcit al darrera. D’altra banda el rei Arlenten no tenia fama de cruel.
–Sí.

El rei va començar a riure.
–Màgia –va respondre l’Arlenten.
–És impossible.
–Oh! Impossible! Has dit la paraula… màgica! –va dir rient l’Arlenten –. Ben mirat que una pell de serp es converteixi en una serp és impossible. Ens has mentit a tots?
–No. Jo no menteixo.
–Per què t’hauria de creure?
–Perquè sóc una bruixa.

La Naja va somriure.
–No, no ho ets –va dir l’Arlenten amb posat seriós, fins i tot regi.

La Naja es va quedar de pedra.
–Has dubtat, i les bruixes no dubten mai sobre el fet que són bruixes. No ets una bruixa. Encara no.
–Tampoc no tinc gaire clar si ho vull ser.
–Ho seràs. Jo te n’ensenyaré.
–I si m’hi nego?
–És la teva vida. Tu decideixes.
–M’ho pensaré.

Van trucar a la porta i el rei va donar permís per a entrar. La Phaseoulus va creuar la sala amb parsimònia. La Naja va aixecar-se.
–Quan temps triga en passar l’efecte d’una poció d’amor?
–Un dia.
–Gràcies.

La Naja va començar a passar i es va creuar amb la dragona. Es van mirar i es van saludar amb una mitja reverència.
–Una última cosa, Naja –va dir el rei –. Les bruixes, oficials o en potència, no m’heu de parlar de vós.

La Naja va assentir amb el cap i va començar a caminar cap a la porta.
–Pel que hem estat investigant, el tal Muridœ captava joves per a una secta i després els enviava a Pertiumilla –va explicar la Phaseoulus al rei.

La Naja va sortir i va tancar la porta.
–Li estaves mirant el cul, Arl? –va dir la Phaseolus–. Per fi!
–No –va dir ell amb la boca petita.

La Phaseolus va somriure.

ᴪᴪᴪ

Fora del Palau Reial el Hörstdu esperava la Naja assegut en un banc de fusta. Duia benes per tot arreu però se’l veia content.
–M’alegro de veure’t –va dir el Hörstdu quan la Naja va arribar al banc.
–Jo també.
–T’agradaria que –va començar a dir nerviós– anéssim a fer un cafè.
–No ho entenc. Segons el rei, l’efecte de la poció ja hauria d’haver-se acabat.
–Deixa’t estar de pocions. M’agrades i crec que jo no et desagrado. Podríem parlar, donar un volt i veure com va la cosa.
–No.

La cara del Hörstdu va perdre tota alegria.
–En certa manera sí que m’agrades, però…
–Però, què?
–Ets valent i fort. I llest. I no ets lleig del tot.
–Però?
–Però les bruixes no es casen –va mentir la Naja.

FI

La imatge que il·lustra aquest capítol ha sortit d’aquí: https://pixabay.com/es/eva-mujer-desnuda-biblia-1235170/

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *