Pell de serp (IV)

snake4Pots llegir aquí el capítol anterior.

El Hörstdu i la Naja es van mirar. El Hörstdu va fer cara de no diguis res a veure si marxen, que aquests malparits ens mataran, ens torturaran i ens violaran. I si tenim sort, en aquest ordre.
–Un moment! –va cridar la Naja intentant imitar la veu de la Carel.
–Què fas! –va cridar en veu molt baixa el Hörstdu.
–Amaga’t. Fica’t sota la palla. A mi no em cerquen, et cerquen a tu.

El Hörstdu va veure a la cara de la Naja una determinació extrema i no va poder negar-s’hi.
–Un moment, que no estic visible! –va tornar a cridar la Naja.

A l’altra banda de la porta els gossos-monstre bordaven i rascaven la porta. Algú va intentar obrir la porta, però aquesta no va cedir. La Naja va sospesar la possibilitat de no obrir, però si la gent de la secta decidia assetjar-los, la Naja i el Hörstdu moririen de gana.

En un armari va trobar roba de bruixa, és a dir roba feta a partir de pedaços. Es va posar un vestit majoritàriament fet de roba negra. Li va semblar curiós quants colors negres diferents existeixen. També va trobar un coixí petit i se’l va posar a mode de gep. Després va acostar-se a la llar de foc i va utilitzar les cendres per a embrutar-se la cara. Va posar una olla plena d’aigua sobre el foc i va tirar-hi una mica de te, que li semblava que faria ambient de casa de bruixa amable. Tot seguir va agafar un pot que contenia un líquid de color groc i hi va sucar dues potes de conill dessecades.

La Naja va encorbar la seva postura i va obrir la porta.
–Hòstia, una bruixa! –va dir un dels homes.

Els gossos-monstre seguien bordant i intentaven saltar a la cara de la Naja. Però la noia –la bruixa– va ensenyar-los les potes de conill i les va llençar lluny. Els gossos-monstre van córrer cap a les potes, obligant als seus amos a deixar anar les corretges. Cada gos va aconseguir una pota.
–Què voleu? –va dir la Naja amb veu de bruixa.
–Estem cercant un home i una dona. Els gossos han seguit el seu rastre fins aquí.
–Aquí no hi ha cap home.
–Els gossos semblen molt segurs que són aquí.
–Els gossos potser només volien menjar.
–Ha vist algun home malferit acompanyat d’una dona passar per aquí? –va començar a dubtar l’home de la secta.
–Un home malparit?
–Malferit.
–De malparits el món n’és ple. Però què us he de dir a vosaltres, oi?
–Ens està insultant, senyora?

Potser no eren tan estúpids com li havien semblat.
–No. El que dic és que em sembla que vosaltres heu conegut molts malparits i per això ara sou on sou.

Els quatre home van posar-se a pensar i a recordar.
–Sí –va dir finalment el que portava la iniciativa –. És veritat, abans de conèixer el Grup de Suport Ncdnld, molta gent m’havia fet mal. Ara ja no. Com ho ha sabut?

La Naja va somriure.
–Si voleu potser us podria ajudar a trobar aquest home.
–Com?
–Passeu –va dir la Naja somrient.

Els homes van entrar a la barraca. Abans de tancar la porta la Naja va veure que els gossos havien deixat de barallar-se. Les potes de conill no eren enlloc (o, millor dit, eren dins els ventres dels gossos). I els gossos-monstre ara dormien abraçats. La Naja va tancar la porta.
–Sóc l’Esgeht Giftnatter –va inventar-se la Naja–. Vosaltres com us dieu?
–Jo em dic Emil Klug –va dir l’home que fins aquell moment era l´únic que havia parlat.
–Jo, Max Dreibeine –va presentar-se el que era al seu costat.
–Tim Beinprothese –va dir el tercer.
–Clemens Schneidersitz –va dir l’últim.
–Emil, Max, Tim, Clemens –va repetir la Naja sense deixar de somriure –, benvinguts.

El Tim i el Clemens miraven l’olla del te, despreocupats, però l’Emil i el Max miraven fixament la Naja.
–Com ens ajudarà, senyora Giftnatter? –va preguntar educadament l’Emil.
–A veure… no tindreu pas una penyora de les persones que cerqueu?
–Sí –va dir el Max ensenyant-li les calces tacades amb sang del Hörstdu.

La Naja va perdre el somriure per un moment. L’Emil se’n va adonar.
–Passa res?
–No, és que no acabo d’entendre perquè s’ha posat tant de mota aquesta peça de roba –va dissimular la Naja.
–Jo tampoc –va intervenir el Max –. L’únic que fan és destorbar a l’hora d’anar per feina, ja m’enteneu –va dir rient.

El Tim i el Clemens van riure, però l’Emil no.
–Recordeu, companys, que vam deixar la luxúria al passat –va dir l’Emil.

Els altres van parar de riure de cop.
–Tranquils, no li diré res al Germà Mckms –va dir l’Emil mirant als seus companys avergonyits.
–Si em permets –va dir la Naja agafant-li les calces de la mà.

La Naja va enganyar les calces en la mateixa pota d’àguila que havia fet servir la Carel.
–Llocs, tenebres, silencis –va dir la Naja imitant la veu solemne de la bruixa. – Homes, dones, éssers. Gira, volta, avança. Camí, origen, destí.

El que va passar la Naja no s’ho esperava i, en el fons del seu subconscient, sí s’ho esperava: les calces es van moure. I l’apuntaven a ella. Demostrant la seva agilitat mental, tot i que ningú ho pogués apreciar, va aixecar les mans i va començar a girar al voltant de les calces. Les calces la seguien. Va tancar els ulls.
–Ammmmmmmm, ammmmmmm –va dir la Naja.

Els quatre homes es van acollonir. La Naja ho va percebre sense saber com. Va acabar de fer la volta sencera i va agafar les calces.
–L’home que cerqueu ha perdut molta sang –va dir concentrada.
–On són? –va preguntar l’Emil.
–Han passat per aquest camí farà un parell d’hores.
–I per què els gossos s’han aturat aquí?

La Naja va somriure a l’Emil.
–Fa un parell d’hores plovia a bots i a barrals. He quedat xopa quan venia cap aquí. Potser ells s’han aixoplugat a la vora.
–Té sentit. I on són ara?
–Estan aturats a dos kilòmetres cap al sud-est. Els trobareu aviat: l’home gairebé no pot moure’s.

És un fet –una cosa coneguda– que les ments senten coses. Això és perquè les coses diuen coses a la gent, però hi ha tantes coses que diuen coses que mai se sap quina cosa ha dit aquella cosa. Ara bé, hi ha moments incerts, però que queden determinats durant un moment en el mateix moment en què succeeixen, en els que una cosa parla amb veu més alta que les altres i la ment, que no sap que les coses diuen coses a l’atzar com qui no vol la cosa, es creu la cosa que la cosa li ha dit. I alguna cosa li deia a la Naja que l’Emil no se l’acabava de creure.
–Per tant, crec que si els voleu trobar heu d’anar marxant.
–Potser li fem nosa? –va preguntar l’Emil.
–La veritat és que m’agrada prendre el te amb tranquil·litat. Sola, mirant per la finestra –va dir la Naja–. Però de tant en tant, potser és bona idea prendre el te acompanyada, oi?

La Naja va somriure.
–Només hi ha dues cadires, però tinc gots per tots, si em voleu acompanyar.

El Tim i el Clemens es van posar contents de cop.
–Emil, si us plau, pots portar l’olla a la taula –va dir la Naja.

Mentre l’Emil agafava l’olla, la Naja va treure cinc gots d’un armari. També va agafar el pot de líquid groc i va deixar-ne caure unes quantes gotes a quatre dels gots.

Va deixar els gots a la taula i amb un cullerot va anar servint el te. Va repartir els gots i va seure a una de les cadires.
–Si algú vol seure, endavant –va dir la Naja assenyalant l’altra cadira.

El Max, el Tim i el Clemens van mirar l’Emil. En adonar-se’n, l’Emil va seure. La Naja va somriure. No volia que l’Emil tafanegés massa i si estava assegut davant d’ella era més fàcil tenir-lo vigilat.
–Digueu-me –va dir la Naja després de fer un glop –, voleu que us ajudi amb algun altre problema?

L’Emil mirava amunt i avall, a dreta i esquerra, però no podia descobrir al Hörstdu des d’allà perquè el tenia darrera, amagat sota la palla.
–No haurà vist un home alt i ros, no molt atractiu, però tampoc lleig, més escanyolit que no pas fort i amb poca pinta de tenir gaire diners –va dir el Max.
–Acabes de descriure la meitat dels homes de Mittwoch.
–Sí, bé. És que ens va robar una cosa. Hi ha tres companys nostres que el cerquen, però no hi ha manera.
–En teniu alguna penyora?
–No.
–Doncs així és complicat –va dir la Naja mentre observava com tots anaven aixecant els gots per a beure el te adulterat.

El Clemens i el Tim es van adormir i van caure a terra gairebé a l’hora. El Max va caure sobre dels dos. I l’Emil va donar un cop molt fort a la taula amb el cap. La Naja va somriure i va acabar-se el te.
–Ja pots sortir –va dir la Naja amb la seva veu.
–Ja era hora –va dir mentre s’aixecava i s’espolsava la palla –. Ets una bruixa impressionant!
–Gràcies –va dir la Naja amb orgull.
–I ara què fem?
–Els deixarem fora i nosaltres marxarem cap a Kirschlikör. Crec que estaran dormint una bona estona, com els gossos.

La Naja anava a treure’s el vestit però s’ho va repensar. Era divertit fer-se passar per bruixa. I útil. El Hörstdu va portar al Max, a fora. Mentrestant la Naja va omplir uns potets petits amb líquids de diferents colors. Després de d’omplir l’últim potet amb un líquid negre, el pot gran li va caure a terra. La Naja va netejar el terra amb un drap, recollint els trossos de vidre amb cura. Quan es va aixecar va tornar a mirar al terra i va veure com dels taulons de fusta en sortien petites branques rematades amb fulles verdes. En aquell moment el Hörstdu duia el Tim a fora.

La noia va agafar un mocador gran per a fer un farcell i el va posar sobre la taula. Va posar els potets a dins i va mirar què més podien necessitar. Fora era fosc, o sigui que haurien de viatjar de nit, potser haurien d’acampar. Esca, un ganivet i unes pastanagues. També va decidir endur-se el pot gran de líquid verd. No va trobar res més que els pogués ser útil. No hi havia més menjar. Va tancar el farcell, unint-lo a un pal amb un nus.

Quan el Hörstdu duia el Clemens amb els altres dos companys, la Naja va començar a recollir els gots. Els va posar a la pica i va buidar-ne un. N’hi havia un de ple? De qui? Se’n va adonar just quan l’Emil li clavava un cop a la nuca i perdia la consciència.

La Naja es va despertar amb un dolor al clatell considerable. El Hörstdu estava assegut a taula mirant-la. Contemplant-la.
–I l’Emil? –va dir la Naja mentre s’aixecava.
–Inconscient. L’he lligat a fora amb els altres tres. Quan he entrat, tu eres a terra i l’Emil havia agafat un ganivet. Per sort, no sembla que sàpiga fer-lo servir. Em sembla que es més un espadatxí. Tot i així he trigat una bona estona a fer-li perdre el ganivet d’un cop de peu. Després hem lluitat a mans nues. L’Emil és fort i resistent. Durant uns minuts he cregut que acabaria perdent contra ell. Però t’he vist a terra un altre cop i m’ha tornat una energia de no sé on, potser gràcies al caldo que em menjat abans i he aconseguit posar-me al seu nivell. Crec que hem estat barallant-nos al voltant de mitja hora. O potser m’ha sembla mitja hora però només han sigut cinc minuts, no ho sé. La qüestió és que he aprofitat que m’anava a atacar, he fet un pas enrere i li he donat un cop a la gola, tallant-li la respiració. Llavors li he pogut donar un quants cops de puny a voluntat fins que ha caigut a terra.
–Molt bé!
–Gràcies, sempre m’han dit que sóc un bon lluitador.
–No, molt bé per haver contestat la pregunta que et deia!

El Hörstdu va sospirar.
–Anem –va dir la Naja tot agafant el farcell.– Si veus res més que pugui ser interessant agafa-ho. Caminarem de nit cap a Kirschlikör i acamparem a un parell d’hores d’aquí.

El Hörstdu va agafar un parell de ganivets i se’ls va col·locar al cinturó, als costat per a no clavar-se’ls estúpidament si s’ajupia. La Naja, a més del farcell, va agafar les últimes dues potes que penjaven i que no eren la d’àguila. Eren de pollastre.

Fora de la barraca, la Naja va veure els quatre homes lligats a l’om sota el que s’havien resguardat de la pluja el Hörstdu i ell feia unes hores.

Els gossos-monstre estaven asseguts esperant ves a saber què. La Naja li va donar una pota de pollastre al Hörstdu. Els nois es van mirar i el Hörstdu va entendre què volia fer la Naja. Tots dos a l’hora van oferir sengles potes als gossos. Els animalons (o animalots, segons com) van apropar-se i van agafar cadascú una pota. Se les van menjar en pocs segons.
–Tu et diràs Leerestuhl –va dir-li la Naja al gos que acabava d’adoptar.
–I tu et diràs Zauberer –va dir el Hörstdu fent que la Naja somrigués de tot cor.

La Naja va posar-se el farcell a l’espatlla i tots quatre van començar a caminar bosc endins. El penjoll de la Naja il·luminava el camí.
–Tinc una pregunta –va dir la Naja.
–Digues.
–No hauries d’estar cansat després de la teva batalla heroica amb l’Emil?
–Sí que ho estic. Però se’m passarà quan em faci efecte el líquid verd que m’he pres. L’he trobat a l’armari. Em sap greu però me l’he acabat.
–Dues coses. La primera és que el líquid fa estona que t’hauria d’haver fet efecte. La segona és que tot el líquid verd que hi havia és al farcell. No en quedava a l’armari.
–Ah! Té gràcia.
–Sí?
–T’havia comentat que sóc daltònic?
–Merda.
–Doncs sí, i ja que hi som, què més vols que t’expliqui? Crec que ho hauries de conèixer tot de mi.
–Merda.

El Hörstdu es va aturar i va agafar-li les mans a la Naja.
–T’estimo.
–Merda puta.

Continuarà d’aquí a…

-247Dies -1Hores -54Minuts -38Segons

La imatge que il·lustra aquest capítol ha sortit d’aquí: https://pixabay.com/es/snake-pit%C3%B3n-bola-python-regius-605344/

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *