El somni dels dracs (VI)

miralltrencatPots llegir aquí el capítol anterior.

–O sigui que aquesta és la dragona –va dir el Winger I, rei de Plins. –Me la imaginava més gran.

El rei Winger mirava com la Phaseolus intentava moure’s, esgotada per l’efecte dels miralls. El mag Celdó l’acompanyava un pas darrere seu.
–Grüss Gott, Phaseolus, Dame von Gewittersturmwald –va saludar lentament el Winger.– Ich heiße Winger und ich bin der König von Plins.
–Grüss Gott –va dir sorpresa i esgotada la Phaseolus.– Sprechen Sie Mittwochisch?
–Nur ein bischen. Me’n va ensenyar el Professor Errantus – va dir mentre li picava l’ullet. –I m’han dit que tu parles català perfectament.
–A Mittwoch som pràcticament bilingües.
–És curiós. L’altre dia vaig fer servir la paraula ‘bilingüe’ en una conversa amb la meva senyora, la reina Varina, i no sé què es va imaginar però no vam sortir del llit en tot el dia. A veure, som joves i tal, és normal. Després vaig comentar-ho amb el mag Celdó i em va dir que així no tindríem fills. Però va ser divertit.
–Heu vingut a parlar de la vostra vida sexual o heu vingut a jutjar-me?
–Tens raó, he vingut a jutjar-te. Però abans de començar el judici, em pots contestar una pregunta? – va dir somrient.– Si perds les forces quan et veus en un mirall, per què no tanques els ulls, destrosses la gàbia i surts volant?

La Phaseolus va esbossar un somriure trist.
–Perquè confio en el rei Arlenten i ell confia en vos.
–Però entens que si el resultat del judici no t’és favorable, moriràs?
–I vos heu entès que puc escapar quan vulgui?
–I tu no has vist que tenim dos-cents arquers amb fletxes amb punta de plata darrera dels miralls?
–I vos no sabeu que sóc una dragona i no pas una dona llop?
–Un moment. Als dracs no us fan mal les fletxes amb punta de plata?
–Sí, i les de punta de ferro també. No cal que hi gasteu tants diners.
–És bo saber-ho. Traieu tots els miralls! –va cridar el rei Winger ben alt.

Els Delegats, el Géllert, els arquers i el poble de Reemto allà present van començar a murmurar.
–Tranquils, que si passa res tenim els arquers i les dues mil fletxes amb punta de plata. És més, tenim el Senyor Géllert, que segons m’ha informat el Delegat Gerk és un heroi. Si us plau Géllert, situeu-vos a prop de la gàbia per si de cas.
–I si em llença foc? –va dir el Géllert.
–En aquest cas et suggereixo que t’apartis a temps. Ja la vas matar un cop, oi? Doncs si fa cap moviment estrany la tornes a matar. Si vols et pagarem un sou fins que es mori del tot, en cas que sigui necessari.

El Géllert es va apropar lentament a la gàbia. El Hans no entenia res i la Phaseolus començava a entendre moltes coses. O això creia.

Van deixar uns quants miralls a la dreta, a l’esquerra i darrera de les gàbies per a donar una falsa tranquil·litat als presents. Davant de les gàbies, en un punt mig entre les dues, només hi havia el Géllert. Davant, però més allunyats, el rei Winger i el mag Celdó van seure en dues cadires. Darrera d’ells, fent un semicercle, els dos-cents arquers tenien una primera fletxa preparada. I damunt de tots ells, un voltor volava voltant.

En veu baixa el rei Winger li va comentar al mag Celdó:
–Saps si els voltors són comestibles?
–Ho podem comprovar per dinar, si et sembla bé.
–Bona idea. Si després del judici encara dóna voltes, que provin de caçar-lo. Però amb fletxes de les barates.

Tothom estava una mica desorientat, excepte el mag Celdó, el Gerk i el Limin, que ja feia uns mesos que coneixien el seu rei. El mag Celdó va demanar silenci i el judici va començar.
–Phaseolus Tumidus, Senyora de Gewittersturmwald, heu sigut acusada de la devastació de Tolmi. Us declareu culpable o innocent?
–Innocent.
–Això allargarà la cosa una mica, oi? –va dir rient el rei Winger. Va ser l’únic que va riure. –Ja veig que no heu entès l’acudit. Cada cop que la reina o jo diem que la cosa s’allarga, doncs… –es va adonar que el comentari no venia al cas – res, que ens fa gràcia i anem al llit. Som joves i etcètera. Tornant al tema que ens ocupa: quina prova pot aportar per a demostrar la seva innocència?

La Phaseolus no tenia cap prova però va intentar defensar-se.
–Uns dies abans d’assabentar-me que havien passat els fets dels que se m’acusa un home em va… –i llavors se’n va adonar. –El Géllert em va robar l’anell!

Tot el públic va dir “oh!” com a gens sorprenent resposta a una sorpresa. El Géllert només va fer un parpelleig imperceptible i va contestar amb total seguretat:
–Això és absurd.
–Això és interessant –va dir el rei Winger. –Senyora, quina prova en teniu d’això?
–Els miralls. Fins fa poc, l’única persona que sap que pateixo verdrehengeistspiegelschmerz era el rei Arlenten. Però el Géllert també ho sabia. Això és perquè mentre em preparava la trampa per a robar-me l’anell devia veure com em mirava al mirall que tinc a la cova. Com podia saber-ho el Géllert, si no?
–És mentida. Jo vaig llegir en un llibre que els dracs perdien la força si es miraven en un mirall.
–Quin llibre? –va preguntar el mag Celdó.
–Un llibre que vaig trobar en un cofre antic ple de pols.
–Aquests solen ser els bons, sí –va dir el mag Celdó – Quin títol tenia?
–“Com matar un drac per a principiants”.
–Aquest no l’he llegit. No el tindràs a mà, per casualitat?
–No. Però… un segon. No s’està jutjant a la dragona? Per què em pregunteu a mi.
–Phaseolus –va intervenir el rei. –Acuseu formalment al Géllert?
–Sí.
–Doncs farem un judici doble.
–Amb tots els respectes, això és ridícul.
–Depèn de com es miri. Per què estem jutjant la Phaseolus?
–Per cremar Tolmi.
–Sí. I nosaltres acabem d’arribar de Tolmi. Quan vam arribar estaven cavant la fossa comú. Els cadàvers cremats estaven apilats al costat del forat, cabra inclosa. I al mag Celdó i a mi ens va semblar curiós que la majoria d’homes tinguessin un tall profund al coll. No se’ns havia acudit mai que el foc pogués tenir aquest efecte. I no crec que un drac, o una dragona si ho preferiu, s’entretingués amb aquestes salvatjades.

El Géllert es va començar a posar nerviós.
–De fet, el mag Celdó i jo hem estat donant voltes al tema quan veníem de camí i em sembla que ara ho tenim tot una mica més clar –el rei Winger es va aixecar i va començar a caminar d’un costat a l’altre. –Ningú no va veure la dragona cremant Tolmi i tot apunta que no va ser només el foc el que va provocar la devastació. Només un anell, que podria ser robat, situa la dragona allà. I d’altra banda, segons la dragona, l’heroi Géllert li va robar l’anell. Quina conclusió en podem treure? Crec que és evident. Tu i la dragona us vau confabular per arrasar Tolmi, però tu la vas trair deixant-hi el seu anell. I ara ella t’acusa a tu, enfadada per haver-la traït (i matat), i així quedar ella lliure de sospites. Tots dos sou culpables!

Enmig de l’estupor que havien causat les paraules del rei Winger ningú no es va adonar que el voltor va descendir. Es va situar davant la cara del rei Winger i es va transformar en un home.
–Hòstia puta!
–Sento haver-vos espantat, rei Winger.
–Collons. Què passa que últimament tot es transforma en persones o a l’inrevés? Comença a ser una mica repetitiu i mancat d’originalitat, si se’m permet dir-ho.

El Hans es va sentir identificat amb aquelles paraules.
–Ai, però si ets el rei Arlenten.

La Phaseolus es va sentir salvada.
–Així és. Com es troba la graciosa majestat Varina.
–Doncs més que graciosa és sarcàstica. Però bé. No parem de… de fer coses de reis i reines.
–En aquest cas deu ser dur haver-vos separat per aquest assumpte.
–Ella volia venir però dos dies abans de sortir va començar a tenir marejos i a vomitar. Tot i així ella tenia ganes de cardar (i no em refereixo a cardar llana), però un cop em va vomitar al damunt i, mira, millor que es quedi allà uns dies descansant a veure si se li passa.
–Espero que no li duri més de nou mesos.
–Ui, no! Espera, què vols dir?
–Res, res. Puc fer una apel·lació contra la teva sentència?
–Ara que ens hem quedat sense haver de caçar el voltor per a dinar, doncs tu mateix.

El rei Arlenten va començar a parlar a crits.
–No hi ha cap prova definitiva suficient per a condemnar a cap dels dos. Ni a la Phaseolus ni al Géllert. En el viatge de la Caravana de la Dragona, després de la mort de l’Ottakringer i del Moritz, vaig marxar i em vaig convertir en voltor per a seguir-los. Però com que no estic acostumat a ser un ocell em vaig desorientar i quan vaig aconseguir trobar el que quedava de la Caravana, la Phaseolus era morta. Estic convençut que el culpable de tot plegat és el Géllert, però tot i així, com que no en tinc proves, no puc sentenciar-lo. Per això crec que els hem de deixar lliures als dos.
–Els murmuris del poble m’indiquen que no hi estan d’acord. El públic ha vingut a veure un espectacle. Ha de morir algú. No és que jo estigui a favor d’anar matant gent, tot i que si sóc rei és perquè vaig matar l’anterior rei, però aquest és un altre tema. Què et sembla un judici per combat?
–Interessant. El més divertit és que en aquest cas, guanyi qui guanyi tothom continuarà pensant que el guanyador és culpable. –va afegir l’Arlenten.
–Rei Arlenten! –va cridar la Phaseolus.
–Digues!
–Què fas? Estàs dient que tothom pensarà que sóc culpable passi el que passi? I et sembla bé?
–Almenys estaràs viva –va dir l’Arlenten. –Si guanyes, és clar.
–Voleu que lluitem la dragona i jo? –va exclamar el Géllert. –Tinc les de perdre, així!
–Però si ja l’has matat un cop!
–Sí, però… –l’heroi Géllert cercava una forma de sortir-se’n. –Com a mínim deixeu-me triar l’arma.

Vint minuts més tard tot estava preparat per al duel. El Géllert tenia un mirall bastant gran a la mà esquerra i una espasa llarga a la dreta. La Phaseolus era fora de la gàbia, ella no feia servir armes.
–I a mi per què no em traieu de la gàbia? –va queixar-se el Hans.
–Perquè la teva sort està lligada a la de la Phaseolus –li va dir el seu rei, que s’havia situat al costat de la gàbia.
–Que comenci el combat! –va cridar el rei Winger.

La Phaseolus va obrir la boca però no va llençar cap bafarada de foc. No, ella no era culpable. Havia de demostrar que no era culpable.

El Géllert tenia por: la Phaseolus no mirava el mirall i se la veia en forma. En comptes d’atacar-la va intentar posar-li el mirall davant de la mirada. Però ella sempre mirava una mica més cap a l’esquerra, evitant veure’s reflectida. El Géllert es movia poc a poc cap a la seva dreta i la dragona anava girant cap a la seva esquerra per a no veure el mirall.
–És el combat més absurd que he vist des que la Varina i jo ens vam enfrontar al Limin i al Gerk –va dir el rei Winger al mag Celdó.

El Géllert va fer un moviment endavant alçant l’espasa amenaçadora i va veure que la reacció de la Phaseolus no va ser la de tirar-se enrere per contraatacar, ni la de fintar per atacar per un costat. La Phaseolus no estava combatent, només esquivava el mirall. I el Géllert va començar a moure el mirall més ràpid, i la Phaseolus va haver de recular. El Géllert dominava els moviments de la dragona i la feia anar ara a la dreta, ara a l’esquerra, aprofitant les seves reaccions, aprofitant que ella semblava no voler combatre ni mirar el mirall. I la Phaseoulus va entrar d’esquenes a la gàbia. Ràpidament el Géllert la va tancar.

El Géllert va deixar l’espasa i el mirall a terra, va apropar-se a un dels arquers i li va prendre l’arc i el carcaix amb les fletxes. Per la seva banda, la Phaseolus va seure a terra i des d’allà va veure un dels miralls que no s’havien retirat. Però no va perdre les forces perquè no va veure-hi el reflex de la Britney. El mirall estava a un costat i el que hi veia reflectit era el Géllert apuntant-la amb una fletxa. I no li va agradar. I va recordar el somni del que havia tornat feia poc. Va agafar la pedra que ella no sabia que la nit abans li havia tirat un nen i va apuntar. El Géllert va disparar la fletxa a l’hora que ella llençava la pedra cap al mirall. La fletxa es va clavar al braç esquerra de la Phaseolus. El mirall es va trencar.

I llavors el Géllert va passar a ser un home que havia sigut fugitiu, observador i pensador abans de ser mussol, abans d’haver-se menjat uns ous ferrats amb patates rosses, abans de convertir-se en heroi atractiu.
–És el Bgs Bnn, el mag de la cort del rei de Pertiumilla! –va exclamar el mag Celdó.
–Què? –van dir el rei Arlenten i el rei Winger a l’hora.

El Bgs Bnn es va mirar el mirall i va veure la seva cara fastigosa autèntica. I es va convertir en formiga. I ningú no va trobar la formiga.
–Rei Arlenten –va dir el rei Winger. –Tenies raó. Sembla que tot era una trampa per a què els nostres regnes entressin en guerra. I ara sabem que qui ho intentava era el regne de Pertiumilla.

El poble de Reemto es va posar en marxa per a preparar un dinar per a celebrar l’amistat entre els regnes de Mittwoch i de Plins. Mentrestant els reis i el mag Celdó van aconseguir parlar amb el rei de Pertiumilla mitjançant el nou mètode per parlar a distància, des d’una sala de l’ajuntament. El Hans i la Phaseolus van esperar-los al passadís.
–No entenc una cosa. Per què el Géllert no s’ha transformat en formiga abans i ha marxat?
–Es veu que per a canviar de forma primer havia de passar per la seva forma original. Si ho hagués fet el mag Celdó l’hauria reconegut. Per això suposo que ha seguit amb la pantomima esperant a trobar la forma de sortir-se’n.
–Ah, ja ho entenc. Com tens el braç?
–Bé. No li diguis al rei Winger, però encara que clavin fletxes a un drac, cap no arriba prou endins com per fer-nos mal.

El Hans va mirar la dragona.
–Phaseolus, no et tornis a morir mai més, si us plau.

Els reis i el mag van sortir de la sala.
–El rei Rck Bllwnkl diu que fa dos mesos que va desterrar al mag Bgs Bnn per espionatge. O sigui que no podem saber a qui serveix ara mateix –va dir el rei Arlenten.
–Tot i que és molt probable que el nostre colega ens hagi mentit –va dir el rei Winger.

Al dinar van parlar de moltes coses. El Gerk es va emborratxar i no parava de repetir que ja no et podies refiar de ningú, per molt atractiu que fos. El Limin el consolava però no massa, no fos cas que ho interpretés en un sentit que trascendís l’amistat. El rei Winger, per la seva banda, sempre acabava dient alguna cosa que suggeria descaradament que ell i la reina fornicaven molt. El rei Arlenten li va preguntar si la reina Varina no tenia pas una germana. Però el que va causar més admiració i interès va ser el somni de la Phaseolus.
–Al final ha estat bé. He après moltes coses. He après que el que m’explicava el meu pare sobre el Somni dels Dracs és cert. He après una endevinalla i un problema de lògica. I també he après que s’ha d’escollir bé amb qui t’ajuntes –va afegir pensant en com va triar la Caravana de la Dragona.
–Parlant d’endevinalles –va dir el rei Winger. –Jo me n’he inventat una. Segur que no l’endevineu. Fa així: “Sobre el cavall t’espanta, però quan et vols amagar no dubtes a posar-te darrera seu”.

FI

La imatge que il·lustra aquest capítol ha sortit d’aquí: https://pixabay.com/es/art%C3%ADstica-fondos-resumen-roto-986293/

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *