Quan tinguis setze anys (VI)

161108_181820
Pots llegir aquí el capítol anterior.

La reina, amb quaranta anys més del que li pertocava, intentava aixecar el rei. El Kolij es va posar en guàrdia. Mentre la bola de foc es feia una miqueta més gran, el Winger es va acostar al Kolij i li va donar el punyal. Es van situar davant dels antics reis, protegint-los.

El Rekki va llençar la bola de foc. No només n’havia de practicar la creació si no també la punteria, perquè la bola va passar pel costat del Kolij i va acabar rodant per terra fins que es va apagar en un pffff i fum.
–Sembla que aquestes boles van molt bé per a matar escarabats –va dir el Winger.
–Sí, tu a sobre pica’l –va dir-li el Kolij.

El Rekki ja estava preparant una nova bola de foc. Aquest cop la va llençar amb més força. El Winger va aixecar l’espasa quan la bola se li apropava i la va tallar per la meitat. Una de les meitats gairebé impacte contra els guàrdies del Rekki; l’altra, va passar per sobre de la reina. L’espasa del Winger es va tornar roent on la bola havia impactat.
–Escolta, Rekki. Tot això… quina gràcia té? Per què ho fas? –va preguntar el Winger.
–Perquè és divertit –va contestar mentre feia créixer una altra bola. – M’agrada veure les vostres cares atemorides mentre dubteu sobre quants minuts més viureu. M’agrada veure com patiu de dolor. I m’agradarà que em supliqueu pietat, que em demaneu que us mati per a no seguir patint.
–Vas tenir una adolescència molt fotuda, eh? Què va passar? Les noies passaven de tu?

Al Rekki semblava que li fes gràcia però no va contestar.
–Potser un dia un porc va grunyir prop teu i tu et vas cagar als pantalons? O potser sempre vas ser un imbècil amb complex d’inferioritat que estava disposat a fer qualsevol cosa per deixar de semblar-ho?

El Rekki es va enfadar i va llençar la bola amb tal força que va passar per sobre del cap del Winger tan ràpid que no va tenir temps de reaccionar. La bola es va estavellar contra la paret del fons i va estar a punt de travessar-la abans de fer un pfff i fum. El Rekki ja estava preparant una altra bola.
–Deixa’m endevinar. Un dia vas conèixer un mag i vas pensar que amb màgia tot seria més fàcil. Podries ser poderós i deixaries de sentir-te inferior. Però quan vas sentir-te superior no vas parar i et vas corrompre.

El Rekki va llençar la bola cap amunt. Allà dalt ningú no la podria tallar. Quan va començar a baixar el Kolij i el Winger van apropar-se a la reina. Debades. Va ser el rei Kolfer qui va protegir-la amb l’esquena nua. La bola de foc li consumia la pell, la carn. El Kolfer cridava. La reina Varina cridava. La bola va apagar-se. El Winger i el Kolij es van apropar tement que el rei Kolfer hagués mort. Estava inconscient i malferit.
–Kolij, si ataquem al fill de puta tots dos potser no el matarem, però ell tampoc no podrà atacar –va murmurar el Winger. –Reina Varina, tu treu el rei d’aquí.

Les rialles del rei Rekki van inundar el Saló del Tron.

El Kolij i el Winger es van llençar cap al Rekki, que de la sorpresa li va explotar una nova bola de foc a la mà. Mentre esquivava els atacs, la mà se li anava regenerant.

La reina intentava aixecar el seu marit però li costava. Ella no tenia gaire força, per sort el rei era un sac d’ossos. El rei va recuperar la consciència i, amb l’ajuda de la seva estimada, va poder aixecar-se. Recolzat en la reina i fent un esforç que no semblava possible caminava cap a la porta.

El Winger va fer un tall a la cama del Rekki que va fer que estigués a punt de caure. El Kolij es va llençar amb el punyal amb la intenció de clavar-li a l’ull però el Rekki es va apartar i va respondre amb un cop de colze que va deixar al Kolij sense respiració. El guàrdia estava enmig del Winger i el Rekki, moment que el rei va aprofitar per llençar un llamp contra els antics reis, que va encertar la reina. L’electricitat del llamp també es va escampar pel cos de l’antic rei i tots dos van caure a terra. No es movien.
–Això és trampa! –va dir el Winger.
–No ho és: estaven intentant fugir.

Però el Winger ja sabia que no era trampa només volia guanyar una miqueta més de temps. Per una de les portes del darrera va entrar amb sigil la Varina que ja no tenia forma de cabra. Anava vestida com un home i duia una clau a la mà.
–Però pensa que ells han començat el joc amb desavantatge. Ell fet caldo i ella amb més anys del compte. Hauríem hagut d’esperar que ell es recuperés. I a ella li hauries d’haver retornat la seva edat inicial.

La Varina ja era darrera del tron. Va agafar el pot amb el cor. Va introduir la clau. Va girar-la. Va treure la roca que feia de tapa. Va agafar el cor que bategava en el seu puny. Va donar-li cops i més cops, però seguia bategant.

El Kolig es va estendre a terra per a recuperar oxigen. La Varina va clavar un punyal al cor en un intent inútil. El Winger va saltar amb l’espasa alta, atacant al Rekki amb tal força que el feia recular i girar cap a l’esquerra. Ara ningú s’interposava entre el Winger i la Varina.
–Passa’m el cor! Sóc jo qui l’ha de matar.

Tot va passar molt ràpid. El Rekki es va adonar que la Varina estava llançant el seu cor al Winger i va llençar un llamp que va passar entre la Varina i el cor que era a l’aire. El Winger va llençar-se cap a la seva dreta per a agafar el cor que queia, estirant el braç. Sense pensar-s’ho, el Winger va clavar l’espasa al cor del Rekki. I llavors… no va passar res. El cor seguia bategant.

El Rekki es va recuperar de la sorpresa i va començar a riure com un desesperat.
–Sóc immortal! Si algú pot matar-me, sembla que no ets tu!

Però la reina Varina va aixecar-se i va dir:
–“El Dia de la Caiguda nasqué l’esperança. De l’exili vindrà la mort de l’Indigne quan l’home sigui home, quan la dona sigui dona”.
–Encara no veieu que la profecia no és una profecia? No veieu que només és una bajanada dita per un borratxo? –va dir el Rekki.

El Winger i la Varina es van mirar. La profecia no parlava d’un home. La profecia no parlava d’una dona.

El Rekki va llençar un llamp cap a la reina, que va caure estesa. Quan es va girar, va veure que el Winger i la Varina estaven junts, agafaven l’espasa junts, i junts clavaven l’espasa al seu cor. La profecia parlava d’un home i una dona, i així la van fer complir. El cor del Rekki es va desfer en un munt de pols. I el Rekki va caure a terra. Mort.

El Winger i la Varina es van mirar, somrients, alliberats.
–Qui cony és la Sisapó?

La reina Varina, estirada a terra, va recuperar l’edat que li pertocava, no arribava als quaranta anys. El rei i la reina es van mirar els ulls humits. Van somriure. Es van besar. I besant-se, junts, agafats de les mans, van morir.

*********

Els següents dies van ser molt moguts al regne de Plins, especialment a la capital. Primer es van celebrar els funerals del rei i la reina, oficiats pel mag Celdó que havia recuperat el seu lloc com a conseller del rei. El rei i la reina van ser enterrats junts i el regne sencer va plorar per ells.

Després… quedava un tema per solucionar.
–Que us dic que no vull ser rei. –va dir el Winger.
–Però és que ets el fill natural del rei. Et toca a tu! –va dir el mag Celdó.
–Sí, bé… però el poble no em coneix, no m’acceptarà.
–I tant, que t’acceptarà! Tu ets el Salvador del Regne.
–Sí, sí que ho sóc –va dir amb un somriure d’orella a orella. –Però la Varina també ho és.
–Això es pot arreglar… I si us caséssiu?
–Per mi sí, es clar. Però tinc un dubte. Com és que la Varina es diu igual que la reina? No serem germans, oi?
–La reina i la seva assistent de cambra eren molt amigues. Va ser l’assistent qui us va portar al ferrer i va morir a mans del Rekki. Bé, com deia, eren tan amigues que l’assistent va posar el nom de la reina a la seva filla, i la reina va posar el nom de l’assistent al seu fill.
–Winger és nom de dona?
–De tota la vida. Però a partir d’ara em sembla que molts nens també es diran Winger. I moltes nenes també, clar. Pot ser una mica confús d’aquí a uns anys.

Aquella mateixa tarda el Winger va anar a veure la Varina.
–Et volia comentar una cosa.
–Digue’m.
–T’agradaria…? –el Winger es va posar nerviós. –T’agradaria anar vestida com una reina?
–Què? T’agraden les noies disfressades? Pervertit!
–No m’has entès. És que em volen fer rei…
–I vols que em vesteixi de reina per a després posar-te la meva roba, com l’altre cop? –va dir la Varina rient.
–Allò va ser cosa teva.
–Ah, sí. També va ser cosa meva que et caguessis als pantalons, que trempessis quan duies la meva faldilla posada, que ejaculessis en els meus pantalons… Tot un heroi!
–Que si et vols casar amb mi o no, hòstia? Collons, mira que m’ho estàs posant difícil, cagumlaputa!
–T’has posat la meva roba i me l’has embrutat, m’has tocat les mamelles quan era una cabra i estàs fent la declaració d’amor més antiromàntica que em puc imaginar. I no he marxat corrent. Tu què creus?

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *