Excuses per a no escriure

Se suposa que és un ordinador portàtil que té una bombeta dibuixada a la pantalla. Al costat hi ha una tassa de cafè.

Manca de temps, manca d’idees. I tot s’acaba algun dia. I quina pena però la vida és així. I bla. I bla. I bla.

Temps. Recordo com si fos ahir el dia que el Gandalf em va dir amb la seva veu profunda “All we have to decide is what to do with the time that is given us.” El Gandalf era un crack. Com ho és la Clara Tiscar, que, resumint resumint, ens diu que per a escriure has de fer sacrificis. Jo, per exemple, estic disposat, no sense conflicte moral intern, a sacrificar les vostres vides. Però ella es refereix al temps: hem de sacrificar temps d’una cosa per a tenir temps de fer-ne una altra. Escriure, sense anar més lluny.

Idees. Us ha passat allò de quedar-vos travats sense poder continuar? És el que em passa amb la història de l’advocada i la gogó. No saber com continuar una història tot i donar-hi voltes i més voltes em paralitza. Però hi ha un truc: decidir que tant me fot, que si algun dia m’inspiro ja m’hi posaré. I llavors el problema és tenir idees per a noves històries. Però (ha ha ha) he ideat un mètode que funciona (per a mi).

Algun dia. El proper dimarts 4 d’octubre començaré a penjar en aquesta pàgina una nova història per fascicles. Un detall interessant és que la història ja està acabada, així que no us deixaré a mitges, que sé que no us agrada (com m’han fet notar algunes dones, tot i que era per un altre tema).

Torno a escriure. I ara, quan escric, la meva ànima trempa com la corba al domini ℝ+ d’una funció exponencial. Voleu recórrer la meva ànima erecta amb els vostres ulls, les vostres mans, la vostra imaginació? Doncs llegiu els següents relats que publicaré i arribem junts al clímax.

Propera parada: Quan tinguis setze anys.

Nota: no seran relats eròtics.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *