Una història sobre una gogó i una advocada (I)

Totes les gogós que he conegut estudiaven dret. Això no vol dir que totes les advocades hagin estat gogós, però em diverteix pensar que els donaven crèdits de lliure elecció a la universitat per ballar música de merda mig en pilotes davant de quatre pringats babosos que només serien més intel·ligents que elles si la intel·ligència es medís en funció de les mentides que dius per intentar follar-te una tia. Quatre pringats que, en una ignorància que (hòstia puta quina merda de societat, collons) els enorgullia, no s’adonaven d’una de les grans veritats de la història de la humanitat. Una veritat en la que hi estaven d’acord Plató, Nietzsche i el General Sanjurjo: Per què les gogós estan en una plataforma elevada? Perquè són més intel·ligents que els pajilleros que les miren i perquè així les hi pots veure les calces. Ep! Enteneu-me. Que no és ironia. La professió de gogó és molt respectable. Al mateix nivell que la d’advocat, si no més.

I per què us parlo de tot això? Doncs perquè la història que prosseguirà parla d’una gogó i d’una advocada. És una història, com d’altres de fet, en la que les vides de dues persones que aparentment no tenen res en comú, conflueixen en un punt. Una d’aquestes persones és una gogó que no estudia dret. L’altra, sorpresa!, és una advocada que no va fer de gogó. Tinc davant meu dos personatges que han de xocar per força i per tant és una gran història, segur. Allà, al final d’un llarg i tremebund camí, hi ha el premi Nobel esperant-me.

Ara és el moment de les presentacions. Qui voleu que us presenti primer, la gogó o l’advocada? He, he. Ara m’ha fet gràcia recordar una anècdota que va passar fa bastants anys amb ma mare. Ma mare ens pregunta, al meu germà i a mi, què voleu per sopar, bikinis o hamburguesa? Tots dos responem hamburgueses. I ella diu, uf, faré bikinis. Doncs ara és el mateix. Qui voleu que us presenti primer, la gogó o l’advocada? Algú ha dit l’advocada?

La Lucy M. Hurley-Shnapps està ballant a la seva plataforma. La música (ella en diu així) la posa a cent i balla com una calenta-braguetes gata en zel que intenta atraure tots els gats del món, tot i que sap que al final no es deixa follar perquè els tios gats no són més que uns pringats babosos. Per cert, que la Lucy M. Hurley-Schnapps no estaria d’acord amb la comparació anterior perquè sap que les gates en zel no ballen sinó que es dediquen a donar pel cul a tot el veïnat miolant com desesperades, cosa que s’evitaria si les castressin. I la Lucy M. Hurley-Schnapps ho sap perquè, tot i que no estudia dret, ho va veure en un documental a Internet pensant-se que veuria una porno. Clar, el documental es deia Gates en zel, un títol ambigu. I tot i que el sexe no el protagonitzaven persones se’l va quedar mirant perquè la història enganxava com s’enganxa el penis espinat d’un gat en una vagina de gata. A més, com a les porno, al final els gats no es casen.

Permeteu-me que em surti de la història una mica, ara que us tinc enganxats amb una trama que no podien ni somniar els guionistes de Breaking bad, de Lost o d’El diario de Patricia. La Lucy M. Hurley-Schnapps no és una marrana que li vagi el porno, tot i que volgués veure una peli guarra que du per títol Gates en zel en la que, és de suposar, seguint el símil que les gates són noies i que si estan en zel voldran practicar sexe, hi sortiran noies practicant sexe. Siguem clars: no és un home. Ni Britney Spears. És una noia que, per curiositat sana (no com la dels gats, que és curiositat suïcida) ha decidit veure una pel·lícula porno per a què el dia que se li aparegui el príncep blau que li ha promès Disney, ja sàpiga que n’espera el príncep. Perquè el príncep blau Disney no deixa de ser un home que, en tant que home, mira porno per Internet. I Gates en zel és, no ens enganyem, un títol amb ganxo. Com Hook.

Us sap greu si a la Lucy M. Hurley-Schnapps deixo d’anomenar-la Lucy M. Hurley-Schnapps i l’anomeno, per fer-ho més fàcil de llegir, Lucy? Oi que no? És que Lucy M. Hurley-Schnapps és fa llarg. I a ningú no li agrada entretenir-se massa en foteses, sobretot en l’era del ho vull tot i ho vull ja. Us imagineu que comenceu a llegir una història i que en el sisè paràgraf encara no hagi començat? Busques a l’escriptor i li fots dues hòsties, cony, que estem a la puta era del ho vull tot i ho vull ja. Per això, convindreu amb mi, és millor dir-li Lucy que no pas Lucy M. Hurley-Schnapps. De fet, ja li havia escurçat el segon nom amb una misteriosa M. Però em semblava massa llarg dir-li Lucy Manuela-Smith-Li Hurley-Schnapps. Us imagineu que no paro de referir-me a una de les protagonistes com a Lucy Manuela-Smith-Li Hurley-Schnapps? Doncs per això, en comptes de Lucy M. Hurley-Schnapps o de Lucy Manuela-Smith-Li Hurley-Schnapps direm Lucy. Perquè estem en l’era del ho vull tot i ho vull ja i no m’agrada entretenir-me massa en foteses quan tinc una gran història amb mires al Nobel per explicar. Per tant, ara sí, continuem amb la història.

Però això serà un altre dia.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *