Salva’t tu

En aquests temps en què les acampades ja no es fan al camp sinó al centre de les ciutats (el següent pas és anomenar coves als túnels del metro o escalar a pujar per les escales mecàniques d’El Corte Inglés), podem gaudir d’un tipus de televisió, almenys en aquest àmplia accepció que arriba incloure a Telecinco, que s’ha nodrit durant anys d’aquesta idea: al públic li agrada la incultura disfressada de merda, escampem-la per la graella i se la menjarà. Posem gent d’enormes ovaris i de testicles desorbitats (és un dir, però no sempre), orgullosa de ser la representació de les deixalles d’una societat deformada per uns éssers que tracten la televisió com una manera de dissipar el concepte de dignitat de l’especie humana.

Es tracta de mostrar qui té els òrgans genitals més grans, més ben posats, més cridaners (a poder ser ensordidors), més matadors (especialment per a defensar a filles desvalgudes concebudes per obra i desgràcia d’un… sí, d’un matador) i, en versió deluxe, més lluents. Es tracta d’un munt d’inútils cridant sobre ells mateixos, esverats com la puta de l’acudit (dolent i ofensiu) a la que el tio que l’està donant pel cul li xiuxiueja a l’oïda, sensualment, que té la Sida.

Deia Daniel Closa al seu article “Evolució i nuesa” del diari Ara que als humans “destacar pel cervell ens omple d’orgull i pels òrgans sexuals ens fa gràcia”. És una errata: als humans destacar pels òrgans sexuals ens omple d’orgull i pel cervell ens fa riure. Almenys a la televisió i a pesar del nombre de fans que tingui Eduard Punset al Facebook.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *