El facebook

El que ve a continuació és un monòleg que vaig escriure fa uns mesos per al màster que estic cursant. Al menys, que serveixi per a omplir el blog. No us heu d’imaginar que l’interpreto jo, penseu en algú que sàpiga parlar. No val el rei, per raons òbvies. Va, posats a posar, posem que l’interpreta el Buenafuente.

Ara sembla que si no ets a les xarxes socials no existeixes. L’altre dia em van posar una multa i el policia en comptes del permís de conduir em va demanar si tenia facebook. I és que al facebook s’hi posa tot, fins i tot l’estat civil: la gent ara es casa pel jutjat, per l’església i pel facebook. Però atenció! Hi ha un estat civil que no acabo d’entendre, aquell que diu “és complicat”. Quan ho veig penso “aquest està casat, té quatre fills, dues amants (una d’elles de la família) i acaba de descobrir que la seva dona es fica al llit amb el seu germà”. Que aquest més que un estat civil el que té és una telenovel·la veneçolana.

He dit que la gent es casa pel facebook, però també s’hi divorcia. Abans d’ahir em surt un missatge “La Laura ara és soltera” i un amic seu, discret ell, prem el botó de “M’agrada” i li deixa el missatge “Vols que et consoli?”, que només li faltaven les babes. Es veu que el botó de “M’agrada” l’utilitzen els tios que creuen que serveix per lligar. Que la Maria diu “Les estrelles són molt maques aquesta nit”. “M’agrada”. Que diu “M’acabo d’afaitar els pèls de les aixelles”, “M’agrada”. Que diu “A la meva àvia li ha escapçat el cap un tren de rodalies”, “M’agrada”. Clar, la Maria s’enfada i diu “Com que t’agrada?”. I l’altre que ho arregla “dona, això vol dir que les catenàries estan bé!”. Però no només fan servir el botó de m’agrada. Si la noia puja una foto en bikini li escriuen “Guapaaaaa!”. De fet, si la noia està vomitant amb cara d’anar restreta escriuen “Guapaaaaa!”. La NASA encara no els ha acabat d’estudiar.

Al facebook pots anar posant el que et passa pel cap i que tothom ho vegi. N’hi que ho diuen tot: “M’acabo d’aixecar”, “M’estic preparant el cafè”, “Em prenc el cafè i encenc la primera cigarreta”, “Vaig a fer caca”, “Sóc al lavabo i estic ca…”. Prou! Vés-te’n al Gran Hermano!

Ser al facebook és com ser membre de l’església catòlica, és fàcil apuntar-t’hi però és difícil donar-te de baixa. Tinc un amic que es va equivocar i va enviar una sol·licitud per donar-se de baixa del facebook al Vaticà. Li van contestar que s’havia equivocat però que gràcies a això estaven treballant en copiar el sistema de baixes del facebook.

Però el millor del facebook és retrobar-te amb els companys del cole que fa més de vint anys que no veus. Que si fa vint anys que no els has vist per alguna cosa serà, no? No home, la veritat és que és bonic veure que la gent s’ha casat, ha tingut fills i que ara la seva vida és tant apassionant que se la passen jugant amb una granja virtual.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *