Fantasmes

Hi ha qui diu que Ghost és una pel·lícula molt bonica. Però no és tan bonica. Per exemple, Pretty Woman és molt bonica perquè és inspiradora. Tant que gràcies a ella el món ara és ple de putes i puteros. En canvi, ningú vol ser una nòvia enviudada o un nòvio mort. En un punt intermig hi ha Gigolo. No va tenir tant d’èxit com les altres dues, però això és pel que la crítica cinematogràfica anomena “no escollir bé la banda sonora ni, probablement, el guió, el director, els actors i la perruquera”. Tanmateix molts homes (llavors joves) ara són putos (gigolo ve del llatí gigoli (o gigola, segons la font escollida) que significa “home que guanya diners amb el sexe i que, per tant, mata dos ocells d’un tret”) gràcies a aquella pel·lícula. Però no sobren les dones que es tallin una cama voluntàriament per a després trucar a un gigoló que resulta que s’enamorarà d’ella.

Però tornem a Ghost, que hi ha qui diu que és una pel·lícula molt bonica, però que no ho és tant. La pel·lícula té una errada de guió brutal. No, no parlo de Whoopi Goldberg que, sorprenentment, és la que salva el film. Parlo de les coses que poden (no) tocar els fantasmes. Es veu que el protagonista no pot tocar res, tot ho travessa. Segons explica un altre fantasma, no pot tocar res perquè en ser fantasma, d’entrada, no es pot tocar res. Per tant, l’explicació racional i científica és que la culpa d’aquest fenomen la té la fantasmositat intrínseca del protagonista. Vet aquí l’errada. Si no pot tocar res, com és que no se li cau la roba? Bé, podria ser, per desgràcia de tantes i tantes adolescents i no tan adolescents, que com que va morir amb la roba posada la roba hagués adquirit (per simpatia, per proximitat o per simple carinyo (*))  una afecció persecutòria o embolcallant cap al seu fantasma. D’acoooooooord. Però com és que no travessa el sòl fins al centre de la Terra? Posem que als fantasmes no els afecta la gravetat. I per què no vola, llavors?

Per sort (que en som, d’afortunats!) el fantasma científic li dóna una pista al protagonista. Per tocar les coses ha de creure realment que pot tocar les coses. Ah, Pepito! I si pot caminar perquè creu que pot tocar el terra? Mmmm, però llavors… en quin moment ha deixat de creure que pot xutar una llauna? Estudis homeopàtics (anava a dir científics però no ho puc dir perquè són homeopàtics) diuen (anava a dir demostren però no ho puc dir perquè són homeopàtics) que la llum blanca que es veu quan et mors dilueix molt i molt les neurones corresponents al còrtex preanal (si fos un estudi científic diria prefrontal, però bé…). Aquest fenomen fa que al final no quedi res del que hi havia al còrtex però no passa res, perquè la memòria de l’aigua fa que tot quedi igual però millor. Per això, abans de morir, el protagonista creu que pot tocar-ho tot amb normalitat i després ja mort, com que no passa res i res no canvia, ja no pot tocar res excepte el terra, que és molt millor. Magia? No! Homeopatia! Que no cola? Sí! Homeopatia!

I fins aquí Ghost, i d’altres fantasmes. En properes edicions acabaré la Trilogia de la Por. A aquest Fantasmes, l’acompanyarà un Zombies i un Vampirs. En el primer parlaré de com s’ho fa Belén Esteban per a que no li caigui el cap (pista: el cap ha de tenir cert pes, inclús per als zombies amb cirurgies reconstructives). En el segon parlaré dels bancs i de com una bona estaca clavada en un Servicaixa ha fet que alguns joves partícips d’un ancestral i tradicional ritus d’iniciació basc es sentin una mica menys indignats.

—–

(*) Carinyo significa “afecte, estima” en barceloní culte.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *