La pluja

Als que ens agrada la pluja ja ens està bé que no pari de ploure. Ens quedaríem sota l’aigua fins que estiguéssim més arrugats que un híbrid de cadell de sharpei i d’aixella de Dumbledort. Sense cantar. Cantar sota la pluja és més xaró que un rot fúcsia amb regust de novel·la rosa, com una arcada esberlada per la tramuntana. Sense dormir. Perquè ja és un somni i la realitat només tornarà si deixa de ploure.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *