El carrer de Sant Antoni

És un dia gris però tot just fa uns segons un bri de sol fugisser l’ha fet més agradable. Enfilo aquest carrer -fa anys que no hi passo- recordant que hi ha un restaurant al que no hi vaig tornar. Hi ha llocs als quals no cal tornar-hi. Hi ha temps que tampoc. Ara, tanmateix, un efluvi incert em desencaixa de l’espai-temps. L’olor ha tenyit les parets d’ocres i vermells tènues. L’olor ha transvestit el temps que ara s’arrauleix com un gos maltractat.

Ah! Tant de cercar la mussa i la tenia a les narius.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *