Quina una, de setmana!

Ereccions. Aquesta deu haver estat una de les setmanes més divertides de l’any per als periodistes d’aquest país. I també pels que parlen d’esports, es clar. Resultats d’eleccions que amb una mica de sort serviran per a que s’acabi la limitació dels 80 kilòmetres/hora a l’entrada-sortida de Barcelona que avui m’he menjat d’anada i de tornada i per a que als frikis de Ciudadanos se’ls sumin els frikis del Laporta. Només hagués faltat que entressin els de la CORI amb Carmen de Mairena i els malparits racistes de l’Anglada (aquell que diu en veu alta el que el PP tan sols insinua) per a que Catalunya es sentís veritablement representada en aquest circ infame que és la política catalana. Però bé, mentre els que hi hagin continuïn parodiant als personatges de Polònia encara queda esperança.

Futbol 5 – R.Madrid 0. “Mourinho sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo, sal del banquiiiiiilloooo, Mourinho sal del banquiiiilloooo”. I la Federación Sevillana de Fútbol li dóna un Premi al joc net a Sergio Ramos. Això és perquè els senyors de la Federación Sevillana de Fútbol no només són graciosos pel seu accent andalús sinó perquè dominen l’art de la fina ironia.

Wikileaks. Llegiu: L’home que parava els llamps de Jordi Nebot.

Controladors aeris. No em crec ningú. Ni al Gobierno de España (recordem que Zapatero continua sent per allà) ni als controladors. Encara ningú no m’ha ensenyat els papers que demostrin el que diuen els uns o els altres (potser apareixerà tot a wikileaks algun dia?). I això que he llegit els enllaços que parlen des del punt de vista dels controladors (gràcies Jaume!). El que sé és que la gent que es dedica als transports no tenen cap consideració cap als que els necessitem i algun dia els havia d’explotar a la cara. No pot ser que per a reclamar el temps i els diners que (dius que) et mereixes facis perdre el temps i els diners a aquells que són la font principal de la teva nòmina. Els que t’estan putejant són uns altres.

Estrés. Un cop més treballo i estudio i això sempre estressa. Però resulta que l’organització dels estudis està bastant mal feta i l’entrega de treballs és absurda per la seva alta freqüència, que impedeix dedicar el temps necessari per a realitzar-los amb prou qualitat i, sobretot, per a aprendre alguna cosa. Molts estudiants ens hem queixat a la tutora, que ens ha dit que els responsables del màster (que a hores d’ara encara no han donat senyals de vida) hi estan rumiant. Mentrestant seguiré enviant primeres versions dels treballs. M’és igual suspendre, intentaré aprendre ni que sigui alguna cosa de cada tema. I intentaré dormir més de cinc hores al dia. I no somiar amb Belén Esteban.

I elles (suripantes!) m’abandonen. Però el més important és el futur. Com ja va dir Einstein, ara és el moment de mirar endavant. És el moment de fer les primeres passes en nous camins. Com diu Bilbo a la pel·lícula de El senyor dels anells (no tinc temps de consultar el llibre per si també hi surt), “es perillós, Frodo, creuar la teva porta, poses el teu peu al camí, i si no cuides les teves passes, mai no saps on et poden portar”. Però si cuides les teves passes arribaràs on et proposes. I així ho espero. L’aventura s’ho val.

Altres coses. Les meves claus de l’oficina (dimarts treballo) estan de camí a Galícia i tornaran diumenge. No havien d’anar cap a Galícia, però en cas que hi haguessin hagut d’anar ho haurien fet en avió. Ara ho fan en tren i cotxe. A veure com tornen. Hi ha quatre bitxos que les trobarem a faltar.

La setmana encara no ha acabat. És el moment de tornar a citar la Filosofia de Murphy: “somriu, que demà pot ser pitjor”.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

2 comments

  1. Yáiza says:

    Hola, molt de gust! Veig que de tan estressat que vius has deixat d’escriure al bloc, i és una llàstima, perquè té molt bona cara. He arribat aquí perquè la Yas (yasminacapo.wordpress.com) et va anomenar l’altre dia al Rubiblogs, i tal. Aviam si ressuscites, que hem de mantenir viva la blogosfera rubinenca!

    Fins aviat!

    Yáiza

  2. Hola Yáiza.

    no he deixat d’escriure al blog, el que passa és que no ho publico perquè encara no té la qualitat que espero oferir.
    Em vaig perdre el Rubiblogs (de fet, no l’he escoltat mai) i no el trobo a l’internet. Suposo que deu haver-hi el podcast a radiorubi.fm , però ara no funciona.

    Salut!
    Lluís

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *