La passada nit de diumenge es va desfermar la joia i la festa. Homes i dones del cap dret van sortir als carrers amb banderoles i vuvuzeles o comcoisescrigui, cridant i cantant. Jolius. L’alegria es desbarriava a dojo, s’escampava pels carrers com s’inunden les rieres a les tardors traïdores. Amb clàxons i gaubança festejaven, com es mereixia, l’ocasió: al pas de la mitjanit, vaig arribar oficialment als trenta anys.
Tant de goig queda explicat pel fet que sóc hipocondríac. Sóc més hipocondríac que Woody Allen i Monk junts. Per això molts cops he pensat que no hi arribaria, als trenta, que ja estaria podrit en un nínxol a hores d’ara. També he pensat en ser cendra perquè els cucs em fan fàstic, però després he pensat que no m’importarà massa quan sigui el moment i que els cucs també tenen dret a viure.
Ara mateix, ja havent passat el primer dia de la tercera dècada, em sento com quan tenia vint anys. Però amb la meitat de la capacitat pulmonar. A més, crec que és un bon moment per a fer un repàs de la meva vida tot i que –toquem ferro, o no perquè sóc hipocondríac però no pas supersticiós– sembli que s’hagi d’acabar aquí. No és el cas, com deia la cosa no s’acaba aquí (espero). Però em feia gràcia.
- 1980 Neixo
- 1981 Un dia ploro
- 1982 M’operen d’apendicitis
- 1983 Descobreixo que hi ha gent que parla en l’idioma de la tele: en espanyol. I que jo també sé parlar-hi (!)
- 1984 Veig Gremlins.
- 1985 Em disfresso de fantasma
- 1986 Conec la mort
- 1987 Aprenc a programar en BASIC
- 1988 Em pixo a classe quan sóc a la pissarra
- 1989 Em tallo el dit índex de la mà dreta
- 1990 Llegeixo
- 1991 Jugo al Sonic de la MegaDrive
- 1992 Tinc un walkman
- 1993 Ara no me’n recordo.
- 1994 El pitjor any de la meva vida
- 1995 Llegeixo El Senyor dels Anells
- 1996 Sóc imbècil
- 1997 Em surten grans
- 1998 Em compro una guitarra elèctrica
- 1999 Em donen carbasses
- 2000 Continuo sent imbècil però menys
- 2001 Mentida, sóc imbècil però més
- 2002 Descobreixo Terry Pratchett
- 2003 Em barallo amb un veí
- 2004 Em donen el títol d’Enginyer en Informàtica
- 2005 Planto tomàquets
- 2006 Màrius Serra em signa Farsa.
- 2007 Me’n vaig a viure a Viena
- 2008 Torno de Viena
- 2009 Abandono Filologia Catalana
- 2010 Tornem a començar, que no ha estat res
He pensat de deixar-te el comentari al facebook pero crec que fer-ho aqui és molt més adient.
Moltes vegades reflexiono sobre la mort (la meva pròpia, és clar) i una cosa tinc clara: no deixaré que la natura faci la seva feina amb aquest cos. Penso deixar un bonic grapat de cendra.
M’horroritza imaginar-me dintre d’una caixa plena de cucs.
Per sort això ens està permès escollir-ho a cadascú, almenys aquí i sempre que quedi clar.
Gràcies pel comentari!
Molt bo aquest repàs vital, Lluís! Hem portat vides molt similars veig 😀