Xerinola

La passada nit de diumenge es va desfermar la joia i la festa. Homes i dones del cap dret van sortir als carrers amb banderoles i vuvuzeles o comcoisescrigui, cridant i cantant. Jolius. L’alegria es desbarriava a dojo, s’escampava pels carrers com s’inunden les rieres a les tardors traïdores. Amb clàxons i gaubança festejaven, com es mereixia, l’ocasió: al pas de la mitjanit, vaig arribar oficialment als trenta anys.

Tant de goig queda explicat pel fet que sóc hipocondríac. Sóc més hipocondríac que Woody Allen i Monk junts. Per això molts cops he pensat que no hi arribaria, als trenta, que ja estaria podrit en un nínxol a hores d’ara. També he pensat en ser cendra perquè els cucs em fan fàstic, però després he pensat que no m’importarà massa quan sigui el moment i que els cucs també tenen dret a viure.

Ara mateix, ja havent passat el primer dia de la tercera dècada, em sento com quan tenia vint anys. Però amb la meitat de la capacitat pulmonar. A més, crec que és un bon moment per a fer un repàs de la meva vida tot i que –toquem ferro, o no perquè sóc hipocondríac però no pas supersticiós– sembli que s’hagi d’acabar aquí. No és el cas, com deia la cosa no s’acaba aquí (espero). Però em feia gràcia.

  • 1980 Neixo
  • 1981 Un dia ploro
  • 1982 M’operen d’apendicitis
  • 1983 Descobreixo que hi ha gent que parla en l’idioma de la tele: en espanyol. I que jo també sé parlar-hi (!)
  • 1984 Veig Gremlins.
  • 1985 Em disfresso de fantasma
  • 1986 Conec la mort
  • 1987 Aprenc a programar en BASIC
  • 1988 Em pixo a classe quan sóc a la pissarra
  • 1989 Em tallo el dit índex de la mà dreta
  • 1990 Llegeixo
  • 1991 Jugo al Sonic de la MegaDrive
  • 1992 Tinc un walkman
  • 1993 Ara no me’n recordo.
  • 1994 El pitjor any de la meva vida
  • 1995 Llegeixo El Senyor dels Anells
  • 1996 Sóc imbècil
  • 1997 Em surten grans
  • 1998 Em compro una guitarra elèctrica
  • 1999 Em donen carbasses
  • 2000 Continuo sent imbècil però menys
  • 2001 Mentida, sóc imbècil però més
  • 2002 Descobreixo Terry Pratchett
  • 2003 Em barallo amb un veí
  • 2004 Em donen el títol d’Enginyer en Informàtica
  • 2005 Planto tomàquets
  • 2006 Màrius Serra em signa Farsa.
  • 2007 Me’n vaig a viure a Viena
  • 2008 Torno de Viena
  • 2009 Abandono Filologia Catalana
  • 2010 Tornem a començar, que no ha estat res

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

3 comments

  1. Adrià says:

    He pensat de deixar-te el comentari al facebook pero crec que fer-ho aqui és molt més adient.

    Moltes vegades reflexiono sobre la mort (la meva pròpia, és clar) i una cosa tinc clara: no deixaré que la natura faci la seva feina amb aquest cos. Penso deixar un bonic grapat de cendra.

    M’horroritza imaginar-me dintre d’una caixa plena de cucs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *