Trucs de l’ametlló #1 i #2

Escriure és pensar diferent, però no només diferent de la gent que no escriu sinó, sobretot, de la gent que escriu. Si no penses diferent seràs un més intentant (sense èxit) escalar una peanya de cadàvers literaris homogeneïtzats en el blanc os d’esquelets i calaveres. Perquè la manera d’escriure diferent comença per pensar diferent, per trobar el punt de vista o el grapat de paraules concret que descriuran quelcom d’una manera que només podria fer un mateix.

Per sort, per a aquells que som curts de paraules (els que encara som a la base de la peanya cercant el següent vòmer on enganxar el mosquetó) existeixen uns quants trucs de l’ametlló (en català barceloní, trucos de l’almendruco). Avui us en presentaré dos exemples. El primer, el diccionari de sinònims. El segon el diccionari de definicions. Ara us semblarà una bajanada i que esteu perdent el temps, però quan hagueu vist que poso referències bibliogràfiques us semblarà una bajanada erudita i que heu perdut el temps eruditament il·lustradament.

Comencem pel diccionari de sinònims. Aquesta és una de les tècniques més recomanades a escriptors que ho seran per escriptors que ja ho són i que es dediquen a fer cursos d’escriptura creativa perquè el que escriuen no els dóna per menjar. El que és creatiu és el professor, no l’escriptura. La creativitat neix d’un cervell ple i un estómac buit. Però tornem a la tècnica. La tècnica agressivo-agressiva del diccionari de sinònims és adequada sobretot quan som uns inútils i la nostra incapacitat creativa ens remet implacablement a un conjunt hiperreduït de mots que ens delata. I consisteix en localitzar els mots repetits (tant al nostre text com a la literatura en general perquè, recordem-ho, volem diferenciar-nos dels altres autors), buscar-los al diccionari de sinònims i substituir-los adequadament. En llegir-ne el resultat, el lector, sense poder-ho evitar, exclamarà “Renoi! Sí que en sap, d’escriure!”. L’orgasme és opcional.

Exemple. Suposem que hem escrit el següent text (jo no només ho suposaré sinó que, a més, ho sabré):

A Venècia, l’inspector Catarella mira el cadàver de la noia jove. Devia ser bonica abans de morir ofegada, deduïa a partir del cos inflat. Quants morts es cobraria aquesta marea?

(El joc dels dijous, Lluís Martí i Aguilera)

Doncs podem convertir-lo, verbigràcia, en:

A Venècia, l’inspector Catarella sotja el cadàver de la vaileta nora. Devia ser gracil ans de transir asfixiada, concloïa a fracturar de la còrpora emfàtica. Quants occits s’embutxacaria aqueixa marea?

(L’entreteniment dels dijous, Brillés Martí i Aguilera)

Molt millor, oi? Doncs aquí teniu un altre exemple, una referència videogràfica: http://www.youtube.com/watch?v=-YbjIft4PKk

I passem ja al diccionari de definicions, que és aquell que serveix per conèixer el significat d’una paraula. Sovint crec que està mal pensat. El que em passa a mi no és que no conegui el significat d’una paraula sinó que no conec (o no recordo) la paraula d’un significat. Això és perquè sóc un inútil. Però anem devers el conjunt de procediments del qual hem partit. La tècnica del diccionari de definicions ens l’explica, per exemple, Víctor Sunyol a la pàgina 31 de Màquines per a escriure (Eumo, 1992):

Substituir determinades paraules d’un text per la definició que en fa el diccionari.

Ara anem a veure com funciona en el text anterior:

A Venècia, la persona que té al seu càrrec la inspecció i la vigilància d’una cosa Catarella fixa la vista sobre el cos mort, especialment de la persona jove de poca edat, que està en la seva joventut. Devia existir causant una impressió agradable per les seves belleses, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa més ençà de cessar de viure sense ventilació, obtenia com a resultat d’un raonament a trencar pel mig de l’agregat de totes les parts materials que componen l’organisme fet augmentar de volum. Quantes cessacions de la vida es rebria, obtindria aquest moviment alternatiu d’ascens i de descens del nivell de les aigües de l’oceà, degut a les atraccions combinades de la Lluna i del Sol?

(L’acció de jugar del quart dia de la setmana, Moneda francesa d’argent i or Martí i Aguilera)

Després de llegir-ho, no em cap la gallina jove a les calces de tela, de cotó o de llana que porten els homes dessota els pantalons.

Tot plegat no us ho explico per a que milloreu la vostra manera d’escriure. Me la porta fluixa, sincerament. Només és una excusa per comentar-vos una cosa que vaig llegir i que, segurament, us la porta fluixa a vosaltres. Resulta que fa uns dies em trobava llegint la novel·la Una orella i tres-centes cigarretes en l’oblit de l’estepa (Empúries, 1993) de l’ínclit però desconegut escriptor ucraïnès Sonov Avich. En Sonov Avich és un d’aquests escriptors que llegeixo per aprendre’n. I en aquestes que llegeixo que el pagès protagonista li crida a una calàbria que tot just començava a menjar-se l’ordi que estava a punt de collir: “unigènit de persona que es dedica a la prostitució!”. Només de recordar-ho, trempo.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

2 comments

  1. jaume says:

    La teva composició literària és força satisfactòria. L’he llegit delectablement.

    Mmmm…. no em convenç, du una feinada això d’anar cercant pels diccionaris.

    Pel que fa als “diccionaris inversos” potser li pots pegar una mirada a aquest web: http://www.ideasafines.com.ar/buscador-ideas-relacionadas.php (en castellà). És el més parescut al que comentes. Hi poses una paraula i et cerca paraules que hi tenen a veure (truc de l’ametlló 1,5? 😉 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *