De com NO s’escriu una novel·la

Hi ha gent que un dia diu “Vaig a escriure una novel·la”. I va i l’escriu. Això és molt habitual. Tanmateix, en aquests dies que ens ha tocat viure hi ha gairebé més escriptors que lectors. No sobren editorials, no sobren llibreries, no sobren lectors. Sobren autors. Sobres tu i, especialment, sobro jo. Per això et vull prevenir i explicar-te com ho has de fer per a no ser sobrer, per a no ser un més.

El més probable és que ara mateix estiguis fent un descans de l’escriptura de la teva nova novel·la. En aquest cas, el primer que has de fer és reconèixer que tens un problema. No et preocupis, té sol·lució. No és gens fàcil, però es pot aconseguir. Només has de seguir els següents consells. Cada cop que tinguis ganes d’escriure:

  • Engega la tele i posa Telecinco, especialment si emeten Gran Hermano o alguna altra merda similar d’aquestes que els caracteritzen. En cap cas sintonitzis La 2 o el 33. És més, esborra’ls de la memòria de la tele. Tampoc és aconsellable veure els programes-estafa que truques perquè et treguin els diners: hi apareixen moltes lletres que et podrien fer recaure.
  • Si t’agrada el cinema posa una porno, una comèdia romàntica (que és el mateix però sense sexe i pensades per a dones menstruant. No la vegis si ets una dona en aquells dies especials del mes) o vés a veure qualsevol pel·lícula que facin actualment al cinema (per probabilitat serà una gran merda).
  • Comença a fumar, a beure, a masturbar-te. Tu tries. Un vici pot ajudar a superar un altre vici. No prenguis altres drogues més fortes. La inspiració que poden proporcionar és contraproduent.
  • Ves a una discoteca o, si és de dia, a un Zara que ve a ser el mateix però sense cubates.
  • Mira una carrera de Fórmula 1. Es reemet gairebé cada diumenge però li canvien el nom al Gran Premi perquè sembli un altre. Ho fan per ordinador. La monotonia és especialment indicada per a casos com el teu.
  • Escolta música del tipus Ibiza Mix o Operación Triunfo.
  • Crema tot el que et permeti escriure i encara no hagis expulsat de la teva vida: material d’escriptori, ordinadors. Si tens ocells a casa, no cal que els arrenquis les plomes (que podries fer servir per escriure), només els has d’alliberar. Que volin. També hauries de tallar-te els dits (nota: tallar-te la segona mà no serà fàcil) i treure’t tota la sang. En aquest cas, pots aprofitar per fer un pacte amb el diable, que sempre ajuda.

I si tot això falla, recorda que publicar un llibre en aquest país és impossible i que te’l menjaràs amb patates. I si tot i això aconsegueixes publicar no tindrà èxit perquè el mercat està saturat: els únics autògrafs que signaràs continuaran sent els rebuts de la targeta de crèdit.

I si tens èxit, enhorabona. Ets el puto amo, però em sap greu que no hagis seguit els meus consells.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *