Reincident

Quan era petit, la Tv3, que encara era més petita que jo, va començar a emetre una gran sèrie d’humor. La veu en off de l’anunci de la sèrie deia (a la web de la Tv3 encara ho diu) “N’hi ha que neixen amb estrella… i n’hi ha que neixen estrellats”. El títol de la sèrie era (sorpresa!) N’hi ha que neixen estrellats, en anglès Some Mothers Do ‘Ave ‘Em. Ara bé, la frase la podríem ampliar amb “n’hi ha que viuen estrellats”. O *”n’hi ha que visc estrellat” i escric un asterisc per marcar que la frase és agramatical, no fos cas que ho llegeixi un filòleg i es mori del sus… de l’ensurt.

Suposo que poc a poc aniré explicant perquè visc estrellat però no pas en forma d’estrella. Per començar diré que aquest deu ser el vuitanta-novè blog que enceto. La major part dels meus blogs anteriors ja hauria d’haver desaparegut de la faç d’internet. Internet és ple de merda i m’agrada pensar que eliminant-los aconsegueixo una mica d’higiene.

Però hi torno. Ja ho diuen “l’home és l’únic animal que ensopega noranta cops amb el mateix internet”. És un home que té una patologia diagnosticada amb el nom de blogger reincident.

Sobre la reincidència hi ha tres escoles de pensament. La primera escola pensa que si ja l’he pifiat vuitanta-nou cops, la tornaré a pifiar el cop que fa noranta. La segona pensa que cada cop que l’he pifiat he après i, per tant, tinc més possibilitats de no pifiar-la. La tercera pensa que al món li importa ben poc si la pifio o no. La tercera és la bona.

Però com a resposta a aquesta tercera escola de pensament, jo tinc un pensament que se m’escola bufeta avall: i a mi què?

En aquests temps de crisi econòmica els innovadors són els que sortiran endavant. Les idees, les grans idees, buscaran emergir sobre les deixalles del passat, restes ignominioses d’una cultura obsoleta. Per això, per a innovar, comença aquest blog. Sí, un blog. [Inici d’ironia] L’avantguarda del futur. Allò que mai no s’ha fet. [Fi d’ironia]. I és que fins i tot aquest blog em neix estrellat per se.

Compartir és estimar! Estimeu-me compartint-me

3 comments

  1. jaume says:

    Ara m’has fet revisar els enllaços del nostre blog. 😉

    Esper que aprofitis tots aquests bits que has eliminat. Un bon munt de bits composats segueixen essent merda, però merda de la bona! De la que fa créixer caràcters fins a paràgrafs d’allò més bufons.

    Tu per si de cas mira amb quina lluna escrius els apunts!

  2. Arés says:

    Ben tornat (m’has tocat la fibra sensible amb el record del “N’hi ha que neixen estrellats”….. Betty…..)
    Espero amb ganes tonar a llegir els teus enginys.

  3. @jaume: ui! aquells bits ja estan gastats. Si se’n pot treure cap profit el trauré, però per anar endavant he decidit passar del que vaig escriure i començar de zero. I normalment escriuré els apunts de mala lluna… Gràcies pel comentari!

    @Arés: Frank Spencer era el meu ídol de la infància. Així em va. Bé, no sé si em queda enginy o no però alguna cosa sortirà. Gràcies per comentar!

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *